L’església de Sant Pere de Lligordà és formada per una nau de planta rectangular i un absis de perímetre semicircular, que no presenten grans modificacions pel que fa a la seva estructura. L’únic element annexionat posteriorment és un cos adossat a l’extrem oriental de la façana de tramuntana.
La porta d’accés a l’edifici és situada a la façana de migdia. És composta per tres arcs en gradació, una llinda i un timpà; en aquest darrer hi ha representada una creu en relleu. Les obertures que il·luminen l’espai interior, totes de doble esqueixada, són repartides de la manera següent: dues a l’absis —una al centre de la conca absidal i l’altra orientada a migdia—, una a la façana de migdia i l’altra a la de ponent. Totes quatre tenen unes dimensions molt estilitzades.
Damunt la façana de ponent s’aixeca un campanar de torre que devia substituir una espadanya.
L’interior és cobert amb una volta de canó de perfil apuntat, i l’absis s’obre amb un arc triomfal de mig punt amb el vèrtex de la volta apuntada que neix més amunt. Els murs de l’església són resseguits per una cornisa que assenyala l’arrencament de la volta.
L’aparell exterior és format per petits carreus, arrenglerats en fileres i força regulars.
Aquesta església ha estat datada al segle XII. El tipus de porta, característica de l’arquitectura religiosa de la Garrotxa, i l’aparell, així ho confirmen. D’altra banda, l’estilització que s’observa a les finestres fan pensar en una data força avançada dins d’aquell segle1.
1 Catalunya Romànica Vol. IV, per Eva Bargalló i Chaves