Les restes de l'església i el Poblat de Palau estan situades als contraforts nord-occidentals de Montgrí, molt més a la vora de Bellcaire que del seu cap de municipi. Es tracta de les ruïnes d'una antiga població d'èpoques romana i medieval, habitada almenys des del segle II abans de Crist1.
La primera referència de l'església es troba en el Rationes Decimarum dels anys 1279 i 1280. n el dos nomenclàtors de la diòcesi datables al final del segle XIV figura com a "capella sancte Marie de Palatio, in parrochia sancti Iohannis de Bedenga", és a dir com a sufragània de la veïna parròquia de Bellcaire. A la segona meitat del segle XV l'església encara era dedicada al culte, ja que en l'acta de la visita pastoral de 1470 a la parròquia de Sant Genís de Torroella de Montgrí figura entre les capelles "foranes" que depenen de Santa Maria de Palau en el "camí ral d'Empúries", la qual tenia un benefici. Es desconeix quan es despoblà el lloc i fou abandonat el temple2.
El temple ha conservat una bona part de les seves estructures, llevat de la façana i altres elements del costat de ponent. És d'una sola nau, de planta rectangular, sense un absis diferenciat. Al centre del mur de llevant hi ha una finestra petita, de doble esqueixada, amb llinda monolítica en forma d'arc rebaixat al vessant extern i simplement rectangular a l'intern. Al mur de migdia hi ha les restes d'una porta lateral força estreta, aparedada ja d'antic. Se'n veuen els muntants, però l'arc o la llinda han estat destruïts. A les escases restes de la part enderrocada de ponent, es comprova que hi havia una estructura d'una certa singularitat. El frontis era precedit per un curt espai que ocupava tota l'amplada, el qual era cobert per una volta en sentit transversal i de secció de quart de cercle. En quedent uns pocs testimonis al costat de tramuntana. Hi ha indicis d'una estranya porta elevada o una altra obertura existent a l'extrem de migdia del frontis i dels basaments d'una entrada al centre del mur extrem del pòrtic2.
El paviment del pòrtic era un enllosat de peces grans i força ben encaixades. En aquest lloc aparagueren rastres d'una tomba, molt destruïda i de tipologia incerta. Es trobaren també vestigis del basament del tenant de l'altar i posà més al descobert un vbanc lateral corregut al mur septentrional. L'edifici ha estat construït amb pedres grosses, no gaire ben escairades i poc polides que formen unes filades força regulars2.
Aquest església es pot relacionar amb els temples tardo-romànics, o de transició al gòtic d'influència cistercenca, que es poden datar entre el final del segle XII i el segle XIV2.
1 Catalunya Romànica vol VIII, Joan Badia i Homs
2 Catalunya Romànica vol VIII, Joan Badia i Homs, Benjamí Bofarull i Gallofré, Enric Carreras i Vigorós, Miquel-Didac Piñero i Costa
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)