El castell de Vila-romà es troba situat en un replà que hi ha al vessant meridional del Montagut, al nord-oest de la població de Palamós.
A l'alta edat mitjana, i fins a l'època de Pere II, la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà s'estenia fins a la costa i incloïa també el lloc de Palamós.
L'any 1161, ja hi ha documentada l'existència d'una Villa Romani, i el 1190, d'una Villa Romanum que, malgrat el que pugui semblar, segurament es deu tractar d'un poblament en que el primer habitant a l'alta edat mitjana es deia Romà, sense descartar cap altra hipòtesi.
L'any 1276, el bisbe de Girona, Pere de Castellnou, comprà per 45.000 sous barcelonins el castell de Vila-romà, als marmessors de Pere Alemany, el qual en devia ésser l'antic senyor. Segurament el castell fou acabat per Bernat Amat de Cardona, cosí del comte Ponç Hug d'Empúries, que s'havia barallat amb el bisbe de Girona.
S'ha conservat un inventari molt interessant dels béns mobles d'aquest castell, fet l'any 1320 per un representant del bisbe de Girona. Hi ha esmentada l'existència d'un vestíbul, de tres cambres, una de les quals més alta i una altra utilitzada com a graner, d'un celler, d'un rebost, de dues cuines, d'un pòrtic i d'un estable. A la cambra principal hi havia sis ballestes (de torn, de dos peus o d'estrep), set escuts, dos crocs o ganxos i una caixa. A part d'això, al conjunt del castell, només hi havia algunes caixes, tines bótes, gerres i altres recipients, en general de poc valor. A la primera cuina hi havia una taula, dos ferros, una paella, una llosa perforada i una caixa. A la segona cuina, una pastera, un molí de braç i una taula. Al pòrtic, una altra taula de menjar i dos bancs. Al final de l'inventari s'esmenten les obres de reparació que s'havien fet al final del segle XIV.
En èpoques posteriors, el rei passà a tenir un paper cada cop més important a Vila-romà. Més endavant, en època moderna, n'esdevingué senyor el duc de Sessa.
L'any 1812, a la guerra del Francès, el castell es va fer volar.
El castell estava constituït per una torre mestra i alguns altres edificis, envoltats per un recinte fortificat exterior, protegit per uns grossos valls artificials que s'estenen a les bandes de ponent i tramuntana.
Informació extreta de "Catalunya Romànica Vol. VIII"
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)