L'església de Santa Maria s'integrava en el recinte fortificat del castell de la Tallada del qual fou capella. Hi ha un document, que es podria datar entre els anys 1053 i 1071, que sembla que es refereix a aquest castell. És el jurament que Bonfill feia als comtes Ramon Berenguer I i Almodis sobre la fortalesa que dictum Talada.
El castell era domini dels comtes d'Empúries segons textos dels segles XIII i XIV. El 1309 fou un dels castells del comtat que Pons V lliurà com a escreix per al casament del seu fill Malgualí amb la princesa Elisabet de Sicília.
El lloc i el castell restaren integrats a la baronia de Verges, la qual no revertí a la corona l'any 1402 com la resta del comtat d'Empúries sinó que continuà sota el domini dels Rocabertí fins el 1587.
L'església de Santa Maria d'ipsa Taiada és esmentada l'any 1151, El cavaller Guillem Umbert de Basella, en el seu testament publicat a l'església veïna de Sant Climent de Tor l'1 de juliol d'aquest any, fa un llegat de vint sous de moneda gironina.
L'any 1234, Santa Maria de la Tallada figura entre les esglésies que rebien llegats testamentaris del cavaller Ramon de Palau, el qual també deixà a la seva filla Constança els drets que tenia al castell de la Tallada.
En el Rationes decimarum - relacions d'esglésies i capelles amb rendes pròpies que havien de contribuir a les croades - dels anys 1279 i 1280, hi figura la capella del castell de la Tallada, que depenia de la parròquia de Verges. No apareix com a parròquia independent fins als nomenclàtors de la diòcesi del 1691, on encara s'al·ludeix a la seva pertinença al castell (Deate Marie Castri de la Tallada).
L'església és d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau té volta apuntada i seguida., i l'absis s'hi obre per mitjà d'un doble plec de gradació, mentre que la seva volta és de quart d'esfera. El frontis, o façana de ponent, té el contorn superior horitzontal, sobrepujant els vessants de la coberta de la nau. En aquest mur hi ha la portada, de tres arcs de mig punt en gradació, amb llinda i timpà llis; és resseguida per una arquivolta motllurada. Les finestres són de doble biaix, una de molt gran és al frontis i, una altra, a l'absis; també n'hi ha una al mur meridional, més estreta. A l'extrem oriental de la nau s'obre una petita obertura cruciforme, sobre el presbiteri.
El campanar és d'espadanya de tres pilastres i arcs que semblen d'època més tardana i es dreça sobre la meitat septentrional del frontis.
Informació extreta de "Catalunya Romànica Vol. VIII"
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)