Es troba en el punt més alt del pujol on s'agrupa un reduït nombre de masies.L'església de Marenyà figura en el Rationes decimarum del 1279 i el 1280, en diferents documents del segle XIV i en els nomenclàtors diocosans del mateix segle és esmentada com a parroquial.
Es tracta d'un temple d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau per un doble plec en gradació. La nau és coberta amb volta de canó, però que té una tramada de perfil molt rebaixat. La volta de l'absis és de quart d'esfera.
L'àbsis presenta exteriorment una decoració llombarda a base de dobles arcuacions entre lesenes, distribuïdes en cinc espais; s'hi obren dues finestres de doble biaix, una al centre i l'altra a l'extrem meridional. Els murs laterals de la nau són llisos. Al migdia hi ha una altra finestra de doble biaix i una porta primitiva, ara tapiada, al sector occidental. Aquesta porta és molt estreta, amb arc de mig punt, fet amb dovelles petites, llinda i l'espai del timpà omplert amb carreus. Es tracta d'una construcció característica del segle XI.
El frontis presenta, en canvi, un aparell de gran carreuada, al centre del qual hi ha la portada. És de dos arcs adovellats, de mig punt, en gradació, amb llinda i timpà llis; l'arc extern és resseguit per una arquivolta de doble motlluratge que arrenca de sengles impostes d'idèntica forma. Aquesta façana correspon a una reforma romànica tardana, del segle XII o ja del XIII.
Damunt els murs perimetrals romànics fou bastida, en època posterior, una obra de fortificació que dobla l'alçada original de l'església, seguint la seva planta. Al mur semicircular sobre l'àbsis hi ha dos nivells d'espitlleres; als murs de damunt la nau hi ha un sol rengle i obertures quadrangulars a la part superior, sota l'actual teulada. Probablement la fortificació és baix-medieval.
Als dos costats de l'església hi han adossats dos ferms contraforts en talús, un dels de migdia amaga un dels brancals de la petita porta romànica.
A l'interior de l'església, encastada al mur de migdia, hi ha una làpida sepulcral gòtica, força malmesa, datada a l'any 1320.
A la zona de l'absis es conserva encara un conjunt de decoració mural que ocupa el mur semicircular i s'organitza en dos registres superposats, els quals es connecten a l'alçada de l'eix de la finestra absidal. Aquestes pintures s'han posat sempre en relació amb l'anomenat cercle d'Osormort, sembla integrat per les pintures de Sant Sadurní d'Osormort, Sant Martí del Brull i les de Sant Joan de Bellcaire, a les que J. Ainaud hi afegí les de Navata.
Informació extreta del llibre "Catalunya Romànica Vol. VIII". Joan Badia i Homs i Imma Sánchez i Boira.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)