L'església de "Sancti Iohannis quae est in Bedenga" és esmentada l'any 1002 en una butlla del papa Silvestre II que la confirma a la seu de Girona. En l'acta de consagració de l'església de la canònica augustiniana de Santa Maria d'Ullà de l'any 1182, els drets sobre l'església de Sant Joan de "Bidinga" són confirmats a aquest monestir. Sant Joan de Bellcaire figura en el Rationes Decimarum dels anys 1279 i 1280 i entre les parròquies del bisbat en els nomenclàtors diocesans del final del segle XIV i posteriors. Sembla que devia ésser al segle XVII o XVIII que la funció parroquial i l'advocació a Sant Joan foren traslladades a l'església que hom erigí dins l'àmbit del castell palau de Bellcaire, al centre de la població. Als anys cinquanta del segle XX, l'església an tiga quedà sense culte1.
Un cop abandonada, l'església patí un accentuat procés de degradació. Al començament dels anys seixanta els serveis de la Diputacio de Girona hi iniciaren obres de restauració que finalitzaren el 1984. L'església antiga ha retornat al culte i comparteix la funció parroquial amb la del castell1.
El temple presenta planta basilical de tres naus, amb un transsepte no sobresortint i actualment és capçada per un absis semicircular precedit d'un curt espai presbiteral. La nau central s'eleva per sobre de les cobertes de les laterals i crea un pla basilical característic. És il·luminada directament, al costat de migdia, per una sola finestra d'un sol biaix i arc de ferradura fet amb petites llosetes en ventall. Aquesta nau central és coberta per una volta de canó seguit, lleugerament ultrapassada. Les naus laterals tenen voltes de quart de cercle1.
1 "Catalunya Romànica, Vol. VIII", Joan Badia i Homs
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)