El poble de la Vall de Santa Creu es troba situat al nord-est del terme del Port de la Selva.

L'església de Santa Creu de Rodes és confirmada com a domini de la propera abadia de Sant Pere de Rodes en una epístola del papa Benet VI de l'any 974; hi torna ésser confirmada per un precepte reial de Lotari del 982 i per una epístola del papa Joan XV del 990. El juliol del 1097 l'abat Ramon Juicard signà un acord amb el comte d'Empúries que posava fi a les disputes sobre les jurisdiccions de l'església i lloc de Sta. Creu de Rodes; el comte reconeixia que pertanyia a l'abat i prometé no usurpar-la més. L'any 1113 es consagrà l'església. El novembre del 1336 l'abat Ramon establí a Bartomeu Perich la notaria de la muntanya de Sant Pere de Rodes amb la obligació de residir "in loco Sancte Crucis", la qual cosa demostra que aleshores encara era el poblat més important de la contrada per a la comunitat.

Durant els segles XIV i XV assoleixen gran importància els seus mercats als quals s'apleguen els habitants de les poblacions de la rodalia. Tanmateix la seva decadència potser tingué un inici, o almenys un precedent, en la gran pesta negra de l'any 1345, quan sabem que moriren 24 monjos del proper cenobi. S'ha dit també que la població ja havia minvat al segle XIII degut als atacs dels pirates i, segons una vella tradició, molts dels seus habitants participaren en la conquesta de Mallorca i s'hi establiren; hom creu que el barri de Santa Creu de la Ciutat de Mallorca, on hi ha una església dedicada a Santa Helena, fou fundat per la gent de Santa Creu de Rodes. Aquesta versió consta en el memorial que l'any 1780 els veïns del Port de la Selva dirigiren el rei demanant el títol de Vila Reial i també a l'obra del viatger F. De Zamora que visità aquesta rodalia el 1790.

Les darreres intervencions arqueològiques realitzades han fet possible la confirmació de l'existència d'un poblat medieval d'entre els segles XI i XVI, i d'una necròpolis datada entre el VIII i el IX. En una de les habitacions de les cases s'hi descobrí una tomba medieval de lloses i una sitja excavada a la roca, encara visible. A les excavacions fetes l'any 2007 es va documentar, en una casa de la plaça, part de la necròpolis datada entre els segles VIII-IX i excavada a la roca. Es documentaren cinc tombes antropomòrfiques, en males condicions i amb poques restes òssies, suposadament per la construcció de les cases del poblat que les van malmetre. En el mateix habitatge es van trobar estris per a la vida quotidiana com una aixada, una sivella de cinturó i fragments de ceràmica.

Informació extreta de Viquipèdia

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)