Es troba situat dalt d'un turó que domina la vall del Fluvià, al migdia del poble. Només en queda un pou cisterna amb un brocal circular fet de pedres allisades i unes poques pedres, la resta es va fer servir com a pedrera per a construccions del voltant. Juntament amb el Creixell varen ser les millors guaites que tenia la casa de Besalú per defensar-se dels comtes d'Empúries. La primera referència és del 1087, en que Guillem I de Creixell i n'Aimar de Pontós van ajudar el comte de Barcelona Berenguer en la lluita contra els sarraïns.
Al Castell hi havia una capella sota l'advocació de Maria. Es coneix el lloc, però no en queda res. L'Altar dit de la Sumpta fou traslladat a l'església parroquial segon consta en una consueta i l'Arxiu Diocesà el 6 de maig de 1374.
Al temple de Pontós hi ha una làpida sepulcral amb la inscripció: "ANO: DNI: M: CCC: PMO: II:IDUS: FEBRII: OBIIT. BN. DE: PONTONIBUS: CVIVS: AIA. REQUIESCAT: I: PAVE: AMEN" (L'any del Senyor 1301, el dia 2 dels idus de febrer [12 de febrer de 1302] va morir Bernat de Pí´ntós, l'ànima del qual descansi en pau. Amen.). Enllaça en una altra làpida que es troba a la façana de l'església de Vilajoan en la que s deixa constància de la mort a l'any 1270 de Garsendis, vídua de Bernat de Pontós, amb la següent inscripció: "ANNO DOMINI M CC LXX-DIE NONO KALENDAS/JU/NII- OBIIT DOMINA GARSENDIS -DOMINA DE/ VILLA JOHANNE-QUONDAM UXOR BERN RDI DE PONTONIBUS DICTAM DOMINAM/IN HOC TUMULO ASSOCIATI QUORUM ANIME REQUIESCANT IN PACE AMEN" (L'any del Senyor 1270 el dia IX de les calendes de juny [23 de maig] va morir la senyora Garsendis, mestressa que fou [vídua] de Bernat de Pontós, associada a aquesta senyora en aquesta sepultura, les ànimes dels quals descansin en pau)(Traducció del Sr. Antoni Cobos).
La talla d'alabastre policromat de la Mare de Déu del Castell de Pontós es pot veure al Museu d'Art de Girona.
Fets i documents més importants:
El 1209, Dalmau de Creixell i la seva esposa Anglèsia van vendre per 2800 sous barcelonins al seu germà Arnau, bisbe de Girona, tots els drets del castell de Pontós.
El 1276, Blanca de Creixell, anomenada també d'Hostoles, va vendre el Castell de Pontós a l'Infant Pere. Segurament l’ampliació i fortificació del Castell va ser d’aquesta època.
El 1288, Dalmau de Creixell i Bruniselda de Cartellà pledegen contra la corona pels castells de Pontós i Creixell.
El 1364, es ven el castell a Francesc de Sagarriga per 4.000 florins.
El 7 de gener de 1368 es documenta la venda de la quarta part integra del delme del castell i parròquia de Pontós, tant de pa, vi, carnalatge com de qualsevol altre fruit dels quals s'acostuma a pagar de delme en dit lloc, feta per Sibil·la (muller d'Arnau de Torroella i filla de Ramon de Castellar i de Marquesa) a favor de Bernat Castellar, habitant en el castell de Pontós. El preu de la venda és de 3.000 sous moneda barcelonesa de tern.
Escrivà: Guillem de Mallorques, notari públic de Castelló d'Empúries
(Llibre de l'antiga arxivació de la casa i patrimoni dels Farners. núm 71.)
El 1808 hi ha al castell una acció de tempteig entre forces de Saint-Cyr i Àlvarez de Castro.
Informació extreta de:
"Els Farners: vassalls de senyors i senyors de pagesos," de Pere Gifre i Santi Soler, editat pel Centre d'Estudis Selvatans
"Pontós: Passat i present" de Pere Font i Verdaguer. editat per l'Ajuntament de Pontós.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)