El primer esment documental que ens consta és del nou de febrer de 1376, quan Arnau de Buigues als. Esgleyas vengué al seu fill Pere d'Esgleya, una peça de terra anomenada "ses Fontanelles" que afrontava a orient amb honor del mas Llistosella i amb terres del mas Pujol; a migdia amb honor del mas Plana; a occident, amb possessions del mas Vila de Capsec; i a cerç, amb honor del mas Cos segons termes qiue hi havia allè fixats. El preu fou de 35 sous de moneda barcelonesa de tern, salvat el dret del monjo pieter del monestir de Sant Llorenç del Mont i els seus successos en dit ofici, pel qual es tenia aquella peça de terra sota la directa senyoria. Foren testimonis de semblant venda signada pel referit Arnau Buigues, Berenguer de Fàbrega, Arnau de Jovells i Pere de Pujals, prevere, rector de Capsec. Finalment, signà per raó de la directa senyoria, fra Jeroni Ferrer, abat de Sant Llorenç del Mont1.
El 8 d'abril de 1506, Antònia Esgleyas, pubilla de mas, senyora útil i propietària, casada amb Grau Castanyé, vengueren a carta de gràcia de redimir per quatre anys, tota la borda de Margarit amb totes les terres i possessions a Joan Riba de la Parròquia de Sant Andreu de Socarrats, pel preu de 48 sous de moneda barcelonesa1.
1 Notes històriques dels masos Ginabreda i Dorca o Povill, de Joan Pagès i Pons
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)