El nom d'Esteve es troba en la documentació de Salt des de l'any 1111, quan un mas que havia sigut d'Oliba esteve es va donar en feu. Es tracta d'un antecedent llunyà i de continuïtat no demostrada, perquè fins a principi del segle XIII no hi ha un Pere esteve que és anomenat prohom de la parròquia. El 1253 Bernat Esteve era clergue de Salt. El 1265, el mas on habitava Ferrer Esteve, amb els drets i exaccions que devia, va ser venut a Arnau Miniana, juntament amb el de Berenguer Estrader, per 2000 sous barcelonesos. En la venda es salvava el dret de la Pabordia de Desembre, que en rebia anualment tres porcs. Arnau Miniana va fer testament a favor del Ferial de la Seu de Girona, pel qual els Esteve i els Estrader van esdevenir remences d'aquesta institució.

A final del segle XIII el titular del mas era Pere Esteve, que va casar-se amb Norel·la o Nuella. El 1318 la vídua i l'hereu, anomenat altre cop Ferrer, van capbrevar el seu mas i les terres al Ferial. Algunes de les terres eren tingudes en franc alou per la família.

El 23 de febrer de 1343, Raimon de Gornall estableix a Ferrer Esteve de Salt dues feixes contigues en feu per la Pabordia del mes de desembre de la ciutat de Girona, que afronten amb l'honor que ha establert a Guillem Pere ses Fexes "mediant lo torrent de Vall-llòbrega".
(Arxiu de la Catedral de Girona, Pabordia del mes de Desembre, pergamí núm. 352 - Llibre d'Arxivació de la P.M.D., pàg. 677) i Plets, carpeta 9-b-52, núm.3)

Informació extreta del llibre "Societat i economia a Salt a la Baixa Edat Mitjana", de Lídia Donat Pérez

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)