PRESENTACIÓ

Aquesta obra ofereix una descripció majorment centrada en la vida en el món de la pagesia —anys 1900— quan la vida al camp comptava amb pocs recursos. Es posa atenció especial als entorns de pobles i viles com Santa Coloma de
Farners, Sant Hilari Sacalm, Caldes de Malavella, Llagostera, Riudellots de la Selva, Susqueda i La Cellera de Ter, d’una bona part de l’interior de la comarca de la Selva. Faig referències també de fets de poblacions de les comarques de la Garrotxa, del Pla de l’Estany i del Gironès. També de museus i col·leccions de diferents municipis de Catalunya1*.
Les meves reflexions i treballs m’han facilitat esmentar —amb les respectives aproximacions— a la història, els espais, els costums, els gustos, feines, ambients, eines i estris “d’aquells temps”. La intenció de redactar aquests assajos o anàlisis ha estat per tal que quedés reflectida la vida dura i abnegada a pagès i de la cultura que de tot plegat se n’ha derivat. He volgut reflectir també els èxits i les alegries de la gent del camp en uns últims anys d’unes «formes concretes de pagesia».
Avui la vida a pagès se’ns presenta amb un munt de fets i experiències que no podem considerar marginals; això seria desconsiderar el valor de massa històries singulars o particulars i de massa vides viscudes. Tampoc estaria bé desconsiderar com es va passar de l’antiga tradició a les actuals maneres de la vida a pagès en els nostres dies.
Sabem que a cada poble o vila hi havia situacions socials, particulars i diferents respecte de les dels altres. Eren fruit del per què i com van sorgir, de la seva posició geogràfica i del relleu geogràfic, dels seus recursos naturals, de la seva activitat política, de les seves lluites socials. També dels seus suports a la culturització, de les decisions dels propietaris, dels estaments del poder i dels grups de pressió; de més o menys abundància en determinada mena de cultiu o d’aspectes concrets de la ramaderia, de la producció dels seus camps, boscos i riberes, de la possible influència de l’economia pròpia i de la de les poblacions properes, del turisme, de les diferents classes de viatgers que hi van romandre o sojornar...
També és ben sabut que, en el món rural i de la pagesia, a principis de segle xx, hi havia hagut unes altres situacions i maneres de veure i fer les coses, molt més diverses que en l’actualitat. Al llarg de la centúria tot va anar canviant amb grans transformacions socials. Els residents del món rural —diferents generacions— les van haver de suportar o adaptar-s’hi d’una o altra manera. La lectura d’aquesta publicació —tindrà ampliacions— i crec que facilita una fàcil mirada oberta sobre el que fa anys va esdevenir-se al món rural, als pobles i a pagès.