Josep Bracons i Clapés
(Barcelona, 1957) És un historiador de l'art.
Es va llicenciar el 1981, en geografia i història, especialitat història de l'art, per la Universitat de Barcelona, obtenint un Premi Extraordinari de Llicenciatura. Va realitzar la seva tesi sobre el Museu Episcopal de Vic.
Començà com a medievalista i identificà el 1993 l'autor d'una de les obres mestres de l'escultura medieval a Catalunya: el sepulcre de Santa Eulàlia, de la catedral de Barcelona, obra del pisà Lupo di Francesco i catalogà l'escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic. Ha dirigit l'obra Art català al món (2007) i ha publicat nombrosos treballs i articles.
Ha estat president de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (2001-2007) i vicepresident del Cercle Artístic de Sant Lluc., objecte de les seves investigacions més recents. Va ser professor a l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Generalitat de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya. L'any 2010 ingressà com a responsable del departament de col·leccions al Museu d'Història de Barcelona. És membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi on, des de 2004, també és conservador del museu.
Informació extreta de Viquipèdia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)