Manuel Riu i Riu
(Manresa, Bages, 25 de març de 1929- Sant Llorenç de Morunys, 2 de gener de 2011). Fou un historiador medievalista català.
Els seus pares eren de Sant Llorenç de Morunys. El 1966 fou catedràtic d'història medieval a la Universitat de Granada i el 1969 a la Universitat de Barcelona.
Especialitzat en la història monàstica catalana i de l'Andalusia oriental, són importants les seves hipòtesis sobre l'origen del feudalisme a Catalunya, les fonts de l'estadística demogràfica medieval o l'estudi de la producció llanera i ramadera. També es va dedicar a l'arqueologia medieval. Va dirigir o codirigir les excavacions dels jaciments del Mas A de Vilosiu, vilatge de Caulès, monestir de Sant Sebastià del Sull, poble abandonat i castell de Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall, castell de Mataplana, etc. De reconegut prestigi, va dirigir la publicació bibliogràfica Índice Histórico Español, i codirigir les revistes Quaderns d'Estudis Medievals i Acta historica et archaelogica Mediaevalia i va col·laborar en la Catalunya Carolíngia. Fou membre de la secció històrico-artística de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de l'Acadèmia d'història de Madrid. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2006 va rebre el premi ciutat de Berga a la Cultura. És fill adoptiu de Sant Llorenç de Morunys, on hi té un carrer dedicat des de 2007.
Informació extreta de Viquipèdia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)