El Roc de les orenetes és una necròpolis prehistòrica en format de cova, del Bonze final i primera Edat del ferro1, situada a 1870m d'alçada.
A la cova s'hi arriba seguint un corriol fet pel bestiar, una vegada deixat el camí de Queralbs a la Font de l'Home Mort i travessant el torrent, a uns 200 metres en direcció al corrent fluvial i paral·lel a aquest2.
La cavitat surt a l'exterior per dues obertures. L'obertura inferior dóna pas a una galeria que, a pocs metres, acaba amb un forat al sostre que la comunica amb la part central de la galeria superior, més baixa de sostre i amb pendent vers l'interior, i que acollí la inhumació. L'accés superior a la cova es protegí amb blocs de pedra i ciment, restant actualment inaccessible. L'accés inferior, però, ha estat violat, de manera que és molt fàcil accedir al seu interior retirant els blocs de pedra que el protegirien, amb la destrucció del ciment que les unia. A dins de la cavitat, es conserven encara un gran nombre de restes òssies disseminades i en posició secundària, de tal manera que no es realitzà un buidat exhaustiu de les troballes en el moment de realitzar-se l'excavació arqueològica2.
En localitzar-se el jaciment, els individus enterrats es trobaven en posició secundària, la qual cosa fa pensar que hauria estat remogut en una època indeterminada, i afectat segurament per acció de les aigües (la morfogènesi de la cavitat és de sorgència fossilitzada). Nombroses restes òssies estaven afectades per les concrecions calcàries2.
Acompanyaven les restes antropològiques diversos fragments ceràmics: restes de tipus d'olles (dos fragments cordonats i un de llis), una gran urna de coll estret amb cordó imprès i mugró de suspensió, i un vas llis amb perfil sinuós i nansa. El material metàl·lic consistia en torques de bronze amb pàtina, de secció ovalada i extrems replegats sobre ells mateixos; una dena de bronze i tres fragments d'anell o espiral de bronze. També aparegueren restes faunístiques: gos, cabra, xai, conill domèstic i guilla2.
Es tracta d'una necròpolis d'inhumació col·lectiva que hauria servit de sepultura, a finals de l'Edat del Bronze-inicis del Ferro, a 40 o 50 individus. Es desconeix la localització de l'hàbitat dels individus inhumats2.
Al Roc de les Orenetes s'hi localitzaren dos grups distanciats d'inhumacions, amb material cronològicament diferent: un de l'Edat del Bronze i l'altre del Bronze Final, amb identificació de diferents grups racials (TURBON, 1981). És l'únic exemple a la zona d'enterrament en cova del Bronze Final2.
1 Les Comarques Gironines. Del Paleolític als Visigots, de Pere Cantón i Playà
2 Generalitat de Catalunya. gencat.cat. Fitxa del jaciment.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)