El jaciment del Reclau s'orienta de nord a sud, seguint el riu Serinyadell i al final de la terrassa travertínica del Pla d'Usall, en una àrea de 30 per 40 metres, format per abrics i coves obertes en les calcàries lacustres i sempre molt modificats per esfondraments i formacions calcàries.
La cova del Reclau Viver forma part d'aquest paratge i l'hi dóna el nom.
Aquesta cova és la que es troba més al nord de tot el conjunt del Serinyadell, en el paratge conegut amb aquest nom i a la cornisa de la terrassa travertínica Usall-Espolla.
Es tracta d'una cova habitació del Paleolític superior (Aurinyacià, Gravetià i Solutrià). La cavitat consta d'un vestíbul i d'una galeria. Fa uns 16 metres de llarg per entre 2 i 3 d'ample.
Va ser descobert per Barba i Camps a l'any 1934 i Josep Maria Corominas hi realitzà treballs arqueològics entre els anys 1944 i 1948.
D'indústria lítica de sílex, corresponent a l'Aurinyacià, s'hi recollí: raspadors carenats de morro, burins, laminetes tipus Dufor i puntes Chatelperron. D'indústria d'os es destaca un punxó polit. Hi ha algunes puntes triangulars i també dents de cèrvol foradades.
Del Gravetià es recolliren puntes de Gravette, gratadors, burins, làmines, ganivets. D'indústria d'os: espàtules, punxons i frabments de banya. Objectes d'ornament: canins de felí perforats i caps de fèmur tallats.
Els nivells més rics del jaciment corresponen al Solutrià. S'hi recuperaren fulles de salzei de llorer, laminetes, gratadors, rascadores, burins i puntes solutrianes. D'aquest últim moment d'ocupació s'han trobat algunes restes humanes, sis dents i un primer molar.
Informació extreta del llibre "Les Comarques Gironines. Del Paleolític als Visigots. Catàleg de Jaciments", de Pere Cantón i Playà. any 2001
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)