El jaciment del Pasteral es troba en el municipi de la Cellera de Ter, de l'època del neolític i final calcolític.

Es tracta d'una cova d'enterrament i probablement d'habitació, de grans dimensions, foradada en els massissos calcaris de les Guilleries, a prop de l'embassament del Pasteral, al vessant nord del puig d'Agria o de Gria, a uns 220 metres d'altitud sobre el nivell del mar. A tan sols 500 metres del riu Ter.

Va ser descoberta als voltants de l'any 1932 i Francesc Riuró i Llapart hi va realitzar excavacions l'any 1935.

S'hi va recollir el següent material del Neolític antic, terrissa feta a mà, casolana hemisfèrica amb quatre mugrons perforats i decorada amb pastilles lenticulars aplicades sota la vora, una olla subesfèrica amb nanses de cinta, sense decoració, un vas cilíndric gran ornat amb quadrícules de solcs, una olla de coll estret amb dues nanses tubulars sota la vora i cos globular, uns pedallassos de grans vasos decorats amb cordons llisos horitzontals i verticals, i d'altres sense decoració. D'indústria lítica es va recollir un ganivet de sílex retocat als dos costats i tres petites eines, una sílex, una altra de quars i una tercera de quarsita. Un punxó d'os, una defensa de porc senglar i una banya, probablement de bòvid. D'ornamentació, un cardium edule foradat i una perla de forma ovalada foradada de pecten.

Del Calcolític, ceràmica feta a mà, dos bols de forma tulipiforme i dos més semiesfèrics de petites dimensions, tot sense cap ornament. Indústria lítica composada per dos raspadors de sílex i una petita destral polida. En quan a objectes de guariment, dotze perles d'esteatita, dues més en roca calcària blanca i tres punxons.

Bibliografia: F. Riuró 1942; J. Tarrús 1980 i 81; A. Bosch 1985.

Informació extreta de:
Llibre "Les Comarques Gironines, Del Paleolític als Visigots. Catàleg de Jaciments" de Pere Cantón i Playà 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)