El jaciment romà de "Els Padrets" (VILÁ, 1982b) es troba situat a la costa, dins el nucli urbà de Blanes, i ocupa el Puig d'en Lladó, d'uns 40 m. d'altitud. Aquest puig és anomenat també la Penya, ja que del cantó que dóna al mar és un penya-segat. La seva proximitat al nucli antic ha fet del vessant de la muntanya un lloc apte per al cultiu, en particular de la vinya, la qual cosa ha transformat la topografía; s'hi feren feixes artificials, amb marges de contenció bastits amb les pedres procedents del jaciment arqueològic.
Les primeres noticies sobre troballes en aquest lloc les dona BOTET i SISÓ (1911: 955-956) quan, en iniciar-se les obres de construcció del convent dels PP. de la Sagrada Familia, al qual fa referència el topònim, es descobriren restes arqueològiques. Altres autors posteriors (COMA, 1922: 12-13, SERRA i RÁFOLS, 1928: 242; CASES CARBÓ, 1929:101; CASTILLO, 1939:233) recullen la mateixa informació que BOTET.
Les excavacions
L'any 1972 s'hi iniciaren excavacions arqueològiques sota la direcció de la Dra. MUÑOZ AMILIBIA, de la Universitat de Barcelona, que realitzà dues campanyes, en els mesos de març i de setembre-octubre.
Després de portar a terme diferents prospeccions, hom realitzà diverses cales estratigráfiques en la part superior del Puig, en la qual foren descoberts dos carrers perpendiculars entre sí. A banda i banda dels dos carrers aparegueren les ediflcacions.
Un primer estudi d'aquestes troballes fou donat a conéixer en el VII Symposium de Prehistoria Peninsular, celebrat a Badalona, el qual roman encara inédit (MUÑOZ AMlLIBIA, 1973).
Posteriorment, s'estudià una de les habitaclons descobertes en la SegonaCampanya(VILA-GENERAHUNTINGFORD-MOLAS, 1977-78:211-251.
L'any 1976 els treballs arqueológics foren dirigits per la sotasignada. Es portaren a terme dues campanyes d'excavacions durant els mesos de juliol de 1976 i de juny de 1977. Els sondeigs estratigráfics es realitzaren en la part més occidental del puig.
El novembre de 1978 els propietaris del terreny, amb el permís de l'Ajuntament de Blanes, arrasaren els sectors centra! i baix del turó, árees en les quals l'estratigrafia era més potent, i començaren a edificar un bloc d'habitatges en aquest lloc. Els treballs arqueològics han quedat interromputs des d'aleshores.
L'estratigrafia
En la part mes elevada del cim, la roca aflora a la superficie i, per tant, no hi queden restes arqueològiques. La zona superior del pendent té poca potencia de terra; donada la inclínació natural del terreny, la roca es troba ja a uns 0,70 m. A l'área intermedia, l'estrat de terra és mes potent i les parets de les habitaclons es conserven a major altura.
Les cales excavades en les diverses zones no han donat estructures sobreposades.
En la part mitjana del vessant els nivells arqueológics són els següents:
—Estrat superficial: térra vegetal, amb materials moderns, medievals i romans barrejats.
—Estrat I: nivell de teules caigudes en enderrocar-se les cobertes de les cases.
—Estrat II: format pel sol dels pisos i de les habitaclons, és el nivell més ric en restes arqueològiques.
—Estrat IIl: construït per terra sorrenca, poc fèrtil, i dona pas a la roca natural, la qual és de tipus granític i està descomposta en la part superior.
La roca natural no és regular; en alguns llocs es troba a poca profunditat. En general, no fou retallada per a formar el sol de les habitacions, sino que la nivellació es realitzà amb terra sobreposada.
Técnica constructiva i urbanisme
Totes les parets descobertes en les diverses campanyes d'excavació pertanyen a murs d'habitació; no s'ha trobat cap resta de muralla o d'altres construccions. Tampoc no hi ha estructures sobreposades, les quals aleshores indicarien diferents nivells arqueolgics d'époques diverses.
Les parets, edificades básicament amb pedres granítiques de petites dimensions procedents de la regió, porten en el seu interior fragments cerámics, rajols i teules (imbrices i tegulae), formant un opus mixtum incertum i laterlcium, tot unit amb argamassa. D'amplada, les construccions fan entre 0,50 m. i 0,65 m. L'altura és variable; es conservaren parets de dos metres d'alçària. Generalment tenen uns fonaments fórmats per pedres més grosses que sobresurten del gruix de l'edificació, i que arriben a fer fins a 0,85 m. d'amplada. De vegades, es realitzà una rasa a la roca natural per a construir la paret en el seu interior, aquesta rasa és més ampla que el mur edificat al damunt (entre 0,10 i 0,20 m.).
Una sola paret, corresponent al Sondeig Q, presenta una banqueta de fonament en el mur situat perpendicularment al pendent de la muntanya, segurament per a donar-li més solidesa, a fi d'evitar l'esllavissament.
El fort desnivell del terreny, l'erosió (principalment en la part superior) i la formacíó de feixes per al cultiu en el veseant del puig, han arrasat lee construccions de tal manera que en la zona més elevada no s'han conservat els sóls de les habitaclons.
Els sostres dels àmbits estaven sostinguts per bigues que aguantaven la teulada, recoberta amb imbrices i tegulae. Diversos fragments de tegulae porten la marca L. SATRI, dins d'una cartel.la rectangular, amb o sense punt entre les Metros L i S.
El sól de les habitaclons eren construïts per terra anivellada. Una sola habitació, la G/0 - G / - 1 , tenia el pis retallat horitzontalment a la roca; aquest sol presenta forats circulars i rectangulars i canalitzacions excavades, els quals potser estaven relacionats amb una activitat textil (VILÁ-GENERA-HUNTINGFORD-MOLAS, 1977-78: 250-251).
En els llocs on hi ha entrades, les parets de les habitacions acaben regularment, amb pedres més grosses i ben escairades. Aqueetes obertures medeixen dos o tres metres d'amplada, i tesnen un llindar bastit amb lloses de la mateixa amplada que els brancals de l'entrada.
L'interior dels murs estaven decorats a vegades amb estucs pintats de diversos colors (MUÑOZ AMILIBIA, 1973).
Dels dos carrers perpendiculars, el que va en direcció nord-sud, puja cap al cim del puig amb un fort pendent; fa 4 m. d'amplada, és tallat a la roca natural i té un canal de desguás de 0,35 m. d'amplada en el seu cantó oest, al costat de les parets d'habitació. Aquest canal fou recobert amb argamassa barrejada amb fragments de teula. Les entrades de les cases s'obren a aquest carrer.
El carrer núm. 2, en direcció est oest, perpendicular al primer, no presenta un traçat tan regular i fa entre 3 i 4 m. d'amplada.
Els materials
Els materials del jaciment son pobres i molt fragmentats; nos'han trobat elements sumptuosos, com per exemple marbres, escultures, tesel.les, joies, etc. Quant a la cerámica, la vaixella és d'ús cotidiá, i pocs vasos es poden reconstruir.
El sol granític fa desaparéixer la pintura i el vernís de les cerámiques, desgasta les superficies i, així mateix, descompon els metalls i els ossos.
Si comparem els materials de les quatre campanyes d'excavació efectuades, veiem que formen un conjunt sincrónic; aixó potser és perqué totes les cales estratigráfiques es realltzaren a la mateixa zona.
La cerámica es pot dividir en dos grans grups: cerámica de tradició indígena (o sigui ibérica) i cerámica romana.
Dintre del primer grup tenim: grisa emporitana, comuna a torn {pintada o no), ámfora de boca plana de tipus ibéric, cerámica a má.
En cerámica romana hi ha: vernís negre de la Campánia, parets fines, sigillata, ámfora, comuna a torn, cerámica de cuina i grans gerres per a emmagatzemar (dolía).
També trobem lucernes, fusaioles, pesos de teler de secció rectangular o trapezoidal (pondus). Els fragments de vidre son escassos. De metall, a mes de monedes ibériques i romanes, aparegueren fragments i retalls informes de bronze, ferro i plom; son abundants els claus, tant de bronze com de ferro, que serien emprats segurament en la construcció i en el mobiliari. Ossos d'animals doméstics, diverses pedres polides, juntament amb fragments cerámics d'época posterior a l'estudiada, completen l'inventari.
El vernís negre més antic, Campaniana A, presenta Formes 25, 26,28 ( L A M B O G L : A , 1952), amb una cronología que pot remuntar-se al final del segle III o al principi del II a.C, si bé la majoria de les peces es daten en el segle I a.C.
La cerámica sigillata está representada per produccions aretines o itáliques, les quals pertanyen a la darrería del segle I a.C. o al començament del I d.C. Pocs fragments son de sigillata sudgál.lica, i son escassos els de vasos fabricats en tallers hispánics. No s'han trobat sigillates clares, de manera que els tipus mes moderns poden datar-se entorn a l'any 50 de la nostra Era.
Globalment, podem dir que falten elements posteriors al segle I d.C.
Economía
Per les restes materials trobades en el Puig d'en Liado es poden deduir diversos aspectes de l'economia dels seus habitants.
En les construccions s'utilitzava la pedra granítica natural de la regió. La pedrera o podreres devien estar situados en llocs próxims a la població, ja que així s'abaratien els costos de les edificaclons.
També per raons de tipus económic, les bóbiles que fabricaven els maons i les teules necessaris per a les construccions estaven prop del nucli urbá. Les tegulae trobades, algunes de les quals porten la marca L. SATRI, son característiques del jaciment.
La cerámica a má, que es fabricava a cadascun dels pobtats ibèrics, es seguí elaborant en época republicana. La gran quantitat de fragments, les formes i les pestes, fan suposar que eren els mateixos indígenes els qui continuaven aquesta tradició.
Metal.lúrgia: els nombrosos fragments d'escória de ferro testimonien el treball d'aquest metall. Es manufacturaven eines, especialment claus emprats en les construccions i en el mobiliari; igualment es reparaven els utensílis usats.
Un tipus d'indústria de carácter artesanal seria la textil, pel nombre de peces de teler trobades en totes les cales estratigràfiques efectuades.
Creiem que l' economia bàsica era l'agricultura de secà, especialment cereals, oliveres i vinyes.
La molta dels cereals per a l'alimentació s'efectuava a cada casa: així ho indiquen els molins circulars i les grans garres (dolía) per a emmagatzemar el gra.
Una part de la població es dedicava a la pesca, cosa lógica atesa la seva situació a la costa. Sembla que les plaques de píssarra perforades que es troben en el jaciment podien utilitzar-se en les xarxes.
El port natural que forma la badia de Blanes servia per a l'arribada i sortida de mercaderies per via marítima. Encara que, de moment, no han estat localitzats forns per a la fabricació d'ámfores en el terme municipal, és possible que, com al Maresme, s'exportessin vins. Per altra banda, l'arqueologia submarina documenta aquest comerç per mar. La situació de Blanda prop de la Via Augusta (VILÁ, 1982d)afavoriria també el comerç terrestre.
Conclusions
L'área excavada constitueix un barri de cases mes aviat modestes, situados en t'extrem sud-oest de la població, i allunyades del centre urbá. El seu emplapament en la part alta de la muntanya, d'esquena al mar, i la falta d'elements sumptuosos, no indica precisament que es tracti d'una zona residencial. Tampoc creiem que els ámbits descoberts formin part d'un complex industrial o de les dependències de servei d'una casa important, ja que l'existència de carrers entre les estructures semblen assenyalar habitatges humils de petits artesans o obrers.
És possible que els habitants del poblat ibéric de Sant Joan (desconegut per manca d'excavacions), situat al nord de la població, s'assentessin a l'altra banda de la badia després de l'arribada deis romans, en un moment incert durant el període repúblicà, ja que no sembla pas que hi hagués un petit establiment pre-romá dependent de \'oppidum indígena, damunt del qual fou fundat el centre de la població romana.
La pervivéncia d'elements indígenes queda demostrada per la gran quantitat de cerámica de tradició ibèrica de tots els tipus que es troba en el jaciment de «Els Padrets», conjuntament amb cerámica romana republicana i dels primers decennis de l'lmperi.
La vida en la part superior del Puig d'en Lladó, segons la tècnica constructiva dels murs trobats, comença en el segle I a.C, si bé els seus moradors serien individus autóctons que seguiríen les seves tradicions pel que fa a la cultura material. La majoria deis elements arqueológics datables pertanyen a decennis anterior i posteriors al canvi de l'Era.
Per motius desconeguts, la zona fou abandonada a mitjan segle I d.C, i no s'han trobat materials més tardans d'època romana.
M. del Vilar Vila, doctora en Arqueología.
Text extret de "Revista de Girona", any 1986, número 119
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)