portalgironi.cat
Menu
  • Inici
    • Últimes notícies
    • Editorial
  • Història
    • Alt Empordà
    • Baix Empordà
    • La Garrotxa
    • El Gironès
    • Pla de l'Estany
    • La Selva
    • Genealogia
    • Documents
    • Terminologia
    • Territori
  • Arqueologia
    • Alt Empordà
      • Avinyonet de Puigventós
      • Boadella d'Empordà
      • Garrigàs
      • L'Escala
      • Palau-saverdera
      • Pau
      • Pontós
      • Roses
      • Sant Climent Sescebes
      • Saus
      • Vilafant
    • Baix Empordà
      • Bellcaire d'Empordà
      • Sant Antoni de Calonge
      • Jafre
      • La Bisbal
      • Forallac
      • Palafrugell
      • Palamós
      • Platja d'Aro
      • Sant Feliu de Guíxols
      • Santa Cristina d'Aro
      • Serra de Daró
      • Torroella de Montgrí
      • Ullà
      • Ullastret
      • Verges
    • La Garrotxa
      • Besalú
      • Montagut
      • Olot
      • Les Planes d'Hostoles
      • Sales de Llierca
      • Sant Aniol de Finestres
      • Sant Ferriol
      • Sant Joan les Fonts
      • Tortellà
      • La Vall d'en Bas
    • El Gironès
      • Bescanó
      • Bordils
      • Canet d'Adri
      • Cassà de la Selva
      • Cervià de Ter
      • Fornells de la Selva
      • Girona
      • Llagostera
      • Llambilles
      • Madremanya
      • Quart
      • Salt
      • Sant Gregori
      • Sant Jordi Desvalls
      • Sant Julià de Ramis
      • Sant Martí de Llémana
      • Sarrià de Ter
      • Vilablareix
    • Pla de l'Estany
      • Banyoles
      • Camós
      • Cornellà de Terri
      • Crespià
      • Fontcoberta
      • Porqueres
      • Serinyà
      • Vilademuls
    • Ripollès
      • Campdevànol
      • Queralbs
      • Ribes de Freser
      • Ripoll
      • Sant Joan de les Abadesses
    • La Selva
      • Anglès
      • Blanes
      • Brunyola
      • Caldes de Malavella
      • La Cellera de Ter
      • Lloret de Mar
      • Maçanet de la Selva
      • Sant Julià del Llor - Bonmatí
      • Tossa de Mar
      • Vilobí d'Onyar
    • Arqueologia Submarina
  • Patrimoni
    • Alt Empordà
      • Agullana
        • Santa Maria d'Agullana
      • Cabanelles
        • Sant Martí Sesserres
        • Santa Coloma de Cabanelles
      • Albanyà
        • Sant Martí de Corsavell
        • Sant Llorenç de Sous
        • Mare de Déu del Mont
      • Capmany
        • Santa Àgata de Capmany
      • Castelló d'Empúries
      • Espolla
      • L'Escala
      • Figueres
      • Garriguella
      • Fortià
      • Lladó d'Empordà
      • Llançà
      • Llers
      • Palau-saverdera
      • Pont de Molins
      • Pontós
      • Port de la Selva
      • Portbou
      • Rabós d'Empordà
      • Roses
      • Sant Llorenç de la Muga
        • Castell de Sant Llorenç de la Muga
      • Sant Miquel de Fluvià
        • Església-monestir de Sant Miquel
      • Vilabertran
      • Viladamat
        • Sant Feliu de la Garriga
        • Castell de la Garriga
        • Santa Eulàlia de Palauborrell
      • Vilafant
      • Vilajuïga
      • Vila-sacra
    • Baix Empordà
      • Bellcaire d'Empordà
      • La Bisbal d'Empordà
      • Calonge
      • Colomers
      • Corçà
        • Santa Cristina de Corçà
      • Foixà
      • Forallac
      • Jafre
        • Font Santa
      • Palamós
      • Palau-sator
      • Pals
      • Parlavà
      • Sant Feliu de Guíxols
      • Santa Cristina d'Aro
      • Cruïlles, Monells i S.Sadurní H.
      • La Tallada d'Empordà
      • Torroella de Montgrí
      • Vall-llobrega
      • Vilopriu
    • La Garrotxa
      • Besalú
      • Beuda
      • Mieres
      • Montagut
      • Les Planes d'Hostoles
        • Puig-alder
      • Les Preses
      • Sales de Llierca
        • Sant Miquel de Montella
      • Sant Aniol de Finestres
      • Sant Ferriol
      • Sant Joan les Fonts
      • Santa Pau
      • La Vall de Bianya
      • Olot
    • El Gironès
      • Aiguaviva
      • Bescanó
        • Sant Llorenç de Bescanó
        • Sant Andreu d'Estanyol
        • Sant Mateu de Vilanna
        • Sant Pere de Montfullà
        • Ermita de Sant Sebastià
      • Canet d'Adri
        • Sant Joan de Montbó
      • Cassà de la Selva
      • Cervià de Ter
        • El castell de Cervià
        • Monestir de Santa Maria
        • Església de Sant Genís
      • Girona
        • Cases i Palaus
        • El Call
        • Pont del Dimoni
        • Estructura Medieval
        • Hospital Vell
        • Catedral
        • Basílica de Sant Feliu
        • Monestir Sant Daniel
      • Llagostera
      • Sant Gregori
        • Castell de Cartellà
        • Castell de Sant Gregori
        • Església de Sant Gregori
        • Sant Bartomeu de Segalars
        • Castell de Tudela
        • Capella de Sant Grau
        • Capella del castell de Cartellà
      • Sant Julià de Ramis
      • Sant Martí de Llémena
      • Quart
    • Pla de l'Estany
      • Banyoles
      • Camós
      • Crespià
      • Cornellà de Terri
        • Castell de Ravós del Terri
        • Església de Ravós del Terri
        • Sant Esteve de Sords
        • Santa Eulàlia de Pujals dels Pagesos
        • Santa Maria de Pujals dels Cavallers
      • Esponellà
        • Castell d'Esponellà
      • Porqueres
      • Sant Miquel de Campmajor
      • Serinyà
    • La Selva
      • Arbúcies
      • Brunyola
      • Caldes de Malavella
      • Maçanet de la Selva
      • Riudarenes
      • Sant Julià del Llor i Bonmatí
      • Santa Coloma de Farners
      • Susqueda
      • Vidreres
      • Tossa de Mar
    • El Ripollès
      • Camprodon
      • Ripoll
      • Sant Joan de les Abadesses
      • Sant Pau de Segúries
  • Masos
    • Alt Empordà
      • Agullana
      • Albanyà
      • L'Armentera
      • Avinyonet de Puigventós
      • Bàscara
      • Borrassà
      • Cabanelles
      • Cadaqués
      • Castelló d'Empúries
      • Cistella
      • Darnius
      • Figueres
      • Fortià
      • L'Escala
      • La Jonquera
      • La Selva de Mar
      • Lladó
      • Llançà
      • Llers
      • Maçanet de Cabrenys
      • Navata
      • Pau
      • Pedret i Marzà
      • Pontós
      • Pont de Molins
      • Port de la Selva
      • Rabós
      • Roses
      • Sant Pere Pescador
      • Santa Llogaia d'Àlguema
      • Saus
      • Siurana
      • Ventalló
      • Viladamat
      • Vilamacolum
      • Vilanant
      • Vilanova de la Muga
      • Vilaür
    • Baix Empordà
      • Albons
      • Begur
      • Bellcaire d'Empordà
      • La Bisbal d'Empordà
      • Calonge
      • Castell - Platja d'Aro
      • Colomers
      • Corçà
      • Cruïlles
      • Foixà
      • Forallac
      • Garrigoles
      • Monells
      • Palamós
      • Pals
      • La Pera
      • Peratallada
      • Santa Cristina d'Aro
      • Rupià
      • Sant Llorenç de les Arenes
      • Serra de Daró
      • Sant Sadurní de l'Heura
      • Torroella de Montgrí
      • Ullastret
      • Vall·llobrega
      • Verges
      • Vilopriu
    • La Garrotxa
      • Argelaguer
      • Besalú
      • Beuda
      • Castellfollit de la Roca
      • Maià de Montcal
      • Mieres
      • Montagut i Oix
      • Olot
      • Les Planes d'Hostoles
      • Les Preses
      • Riudaura
      • Sant Aniol de Finestres
      • Sant Ferriol
      • Sant Joan les Fonts
      • Santa Pau
      • Tortellà
      • La Vall d'en Bas
      • La Vall de Bianya
    • El Gironès
      • Aiguaviva
      • Bescanó
      • Bordils
      • Campllong
      • Canet d'Adri
      • Cassà de la Selva
      • Cervià de Ter
      • Celrà
      • Flaçà
      • Fornells de la Selva
      • Girona
      • Juià
      • Llagostera
      • Llambilles
      • Madremanya
      • Quart
      • Salt
      • Sant Andreu Salou
      • Sant Gregori
      • Sant Joan de Mollet
      • Sant Julià de Ramis
      • Sant Martí de Llémena
      • Sant Martí Vell
      • Sarrià de Ter
      • Vilablareix
      • Viladasens
    • El Maresme
      • Palafolls
    • Pla de l'Estany
      • Banyoles
      • Camós
      • Cornellà de Terri
        • Borgonyà
          • La Bastida
      • Crespià
      • Esponellà
      • Fontcoberta
      • Palol de Revardit
      • Porqueres
      • Sant Miquel de Campmajor
      • Serinyà
      • Vilademuls
    • El Ripollès
      • Camprodon
      • Llanars
      • Sant Joan de les Abadesses
      • Vallfogona del Ripollès
      • Vilallonga de Ter
    • La Selva
      • Amer
      • Anglès
      • Arbúcies
      • Blanes
      • Brunyola
      • Caldes de Malavella
      • La Cellera de Ter
      • Massanet de la Selva
      • Osor
      • Riudarenes
      • Riudellots de la Selva
      • Sant Hilari Sacalm
        • Masos de Querós
      • Sant Julià del Llor
      • Santa Coloma de Farners
      • Sils
      • Tossa de Mar
      • Vidreres
      • Vilobí d'Onyar
    • Vallespir
      • Costoja
      • Moreillàs i les Illes
  • Fonts
    • Arxius
    • Bibliografia
    • Centres d'Estudis
    • Museus
    • Altres Web
  • Contactar
    • Usuaris
  1. Estàs aquí:
  2. Arqueologia
  3. La Selva
  4. Blanes
  5. Jaciment romà de "Els Padrets"

Jaciment romà de "Els Padrets"

El jaciment romà de "Els Padrets" (VILÁ, 1982b) es troba situat a la costa, dins el nucli urbà de Blanes, i ocupa el Puig d'en Lladó, d'uns 40 m. d'altitud. Aquest puig és anomenat també la Penya, ja que del cantó que dóna al mar és un penya-segat. La seva proximitat al nucli antic ha fet del vessant de la muntanya un lloc apte per al cultiu, en particular de la vinya, la qual cosa ha transformat la topografía; s'hi feren feixes artificials, amb marges de contenció bastits amb les pedres procedents del jaciment arqueològic.

Les primeres noticies sobre troballes en aquest lloc les dona BOTET i SISÓ (1911: 955-956) quan, en iniciar-se les obres de construcció del convent dels PP. de la Sagrada Familia, al qual fa referència el topònim, es descobriren restes arqueològiques. Altres autors posteriors (COMA, 1922: 12-13, SERRA i RÁFOLS, 1928: 242; CASES CARBÓ, 1929:101; CASTILLO, 1939:233) recullen la mateixa informació que BOTET.

Les excavacions

L'any 1972 s'hi iniciaren excavacions arqueològiques sota la direcció de la Dra. MUÑOZ AMILIBIA, de la Universitat de Barcelona, que realitzà dues campanyes, en els mesos de març i de setembre-octubre.

Després de portar a terme diferents prospeccions, hom realitzà diverses cales estratigráfiques en la part superior del Puig, en la qual foren descoberts dos carrers perpendiculars entre sí. A banda i banda dels dos carrers aparegueren les ediflcacions.

Un primer estudi d'aquestes troballes fou donat a conéixer en el VII Symposium de Prehistoria Peninsular, celebrat a Badalona, el qual roman encara inédit (MUÑOZ AMlLIBIA, 1973).

Posteriorment, s'estudià una de les habitaclons descobertes en la SegonaCampanya(VILA-GENERAHUNTINGFORD-MOLAS, 1977-78:211-251.

L'any 1976 els treballs arqueológics foren dirigits per la sotasignada. Es portaren a terme dues campanyes d'excavacions durant els mesos de juliol de 1976 i de juny de 1977. Els sondeigs estratigráfics es realitzaren en la part més occidental del puig.

El novembre de 1978 els propietaris del terreny, amb el permís de l'Ajuntament de Blanes, arrasaren els sectors centra! i baix del turó, árees en les quals l'estratigrafia era més potent, i començaren a edificar un bloc d'habitatges en aquest lloc. Els treballs arqueològics han quedat interromputs des d'aleshores.

L'estratigrafia

En la part mes elevada del cim, la roca aflora a la superficie i, per tant, no hi queden restes arqueològiques. La zona superior del pendent té poca potencia de terra; donada la inclínació natural del terreny, la roca es troba ja a uns 0,70 m. A l'área intermedia, l'estrat de terra és mes potent i les parets de les habitaclons es conserven a major altura.

Les cales excavades en les diverses zones no han donat estructures sobreposades.

En la part mitjana del vessant els nivells arqueológics són els següents:
—Estrat superficial: térra vegetal, amb materials moderns, medievals i romans barrejats.
—Estrat I: nivell de teules caigudes en enderrocar-se les cobertes de les cases.
—Estrat II: format pel sol dels pisos i de les habitaclons, és el nivell més ric en restes arqueològiques.
—Estrat IIl: construït per terra sorrenca, poc fèrtil, i dona pas a la roca natural, la qual és de tipus granític i està descomposta en la part superior.

La roca natural no és regular; en alguns llocs es troba a poca profunditat. En general, no fou retallada per a formar el sol de les habitacions, sino que la nivellació es realitzà amb terra sobreposada.

Técnica constructiva i urbanisme

Totes les parets descobertes en les diverses campanyes d'excavació pertanyen a murs d'habitació; no s'ha trobat cap resta de muralla o d'altres construccions. Tampoc no hi ha estructures sobreposades, les quals aleshores indicarien diferents nivells arqueolgics d'époques diverses.

Les parets, edificades básicament amb pedres granítiques de petites dimensions procedents de la regió, porten en el seu interior fragments cerámics, rajols i teules (imbrices i tegulae), formant un opus mixtum incertum i laterlcium, tot unit amb argamassa. D'amplada, les construccions fan entre 0,50 m. i 0,65 m. L'altura és variable; es conservaren parets de dos metres d'alçària. Generalment tenen uns fonaments fórmats per pedres més grosses que sobresurten del gruix de l'edificació, i que arriben a fer fins a 0,85 m. d'amplada. De vegades, es realitzà una rasa a la roca natural per a construir la paret en el seu interior, aquesta rasa és més ampla que el mur edificat al damunt (entre 0,10 i 0,20 m.).

Una sola paret, corresponent al Sondeig Q, presenta una banqueta de fonament en el mur situat perpendicularment al pendent de la muntanya, segurament per a donar-li més solidesa, a fi d'evitar l'esllavissament.

El fort desnivell del terreny, l'erosió (principalment en la part superior) i la formacíó de feixes per al cultiu en el veseant del puig, han arrasat lee construccions de tal manera que en la zona més elevada no s'han conservat els sóls de les habitaclons.

Els sostres dels àmbits estaven sostinguts per bigues que aguantaven la teulada, recoberta amb imbrices i tegulae. Diversos fragments de tegulae porten la marca L. SATRI, dins d'una cartel.la rectangular, amb o sense punt entre les Metros L i S.

El sól de les habitaclons eren construïts per terra anivellada. Una sola habitació, la G/0 - G / - 1 , tenia el pis retallat horitzontalment a la roca; aquest sol presenta forats circulars i rectangulars i canalitzacions excavades, els quals potser estaven relacionats amb una activitat textil (VILÁ-GENERA-HUNTINGFORD-MOLAS, 1977-78: 250-251).

En els llocs on hi ha entrades, les parets de les habitacions acaben regularment, amb pedres més grosses i ben escairades. Aqueetes obertures medeixen dos o tres metres d'amplada, i tesnen un llindar bastit amb lloses de la mateixa amplada que els brancals de l'entrada.

L'interior dels murs estaven decorats a vegades amb estucs pintats de diversos colors (MUÑOZ AMILIBIA, 1973).

Dels dos carrers perpendiculars, el que va en direcció nord-sud, puja cap al cim del puig amb un fort pendent; fa 4 m. d'amplada, és tallat a la roca natural i té un canal de desguás de 0,35 m. d'amplada en el seu cantó oest, al costat de les parets d'habitació. Aquest canal fou recobert amb argamassa barrejada amb fragments de teula. Les entrades de les cases s'obren a aquest carrer.

El carrer núm. 2, en direcció est oest, perpendicular al primer, no presenta un traçat tan regular i fa entre 3 i 4 m. d'amplada.

Els materials

Els materials del jaciment son pobres i molt fragmentats; nos'han trobat elements sumptuosos, com per exemple marbres, escultures, tesel.les, joies, etc. Quant a la cerámica, la vaixella és d'ús cotidiá, i pocs vasos es poden reconstruir.

El sol granític fa desaparéixer la pintura i el vernís de les cerámiques, desgasta les superficies i, així mateix, descompon els metalls i els ossos.

Si comparem els materials de les quatre campanyes d'excavació efectuades, veiem que formen un conjunt sincrónic; aixó potser és perqué totes les cales estratigráfiques es realltzaren a la mateixa zona.

La cerámica es pot dividir en dos grans grups: cerámica de tradició indígena (o sigui ibérica) i cerámica romana.

Dintre del primer grup tenim: grisa emporitana, comuna a torn {pintada o no), ámfora de boca plana de tipus ibéric, cerámica a má.

En cerámica romana hi ha: vernís negre de la Campánia, parets fines, sigillata, ámfora, comuna a torn, cerámica de cuina i grans gerres per a emmagatzemar (dolía).

També trobem lucernes, fusaioles, pesos de teler de secció rectangular o trapezoidal (pondus). Els fragments de vidre son escassos. De metall, a mes de monedes ibériques i romanes, aparegueren fragments i retalls informes de bronze, ferro i plom; son abundants els claus, tant de bronze com de ferro, que serien emprats segurament en la construcció i en el mobiliari. Ossos d'animals doméstics, diverses pedres polides, juntament amb fragments cerámics d'época posterior a l'estudiada, completen l'inventari.

El vernís negre més antic, Campaniana A, presenta Formes 25, 26,28 ( L A M B O G L : A , 1952), amb una cronología que pot remuntar-se al final del segle III o al principi del II a.C, si bé la majoria de les peces es daten en el segle I a.C.

La cerámica sigillata está representada per produccions aretines o itáliques, les quals pertanyen a la darrería del segle I a.C. o al començament del I d.C. Pocs fragments son de sigillata sudgál.lica, i son escassos els de vasos fabricats en tallers hispánics. No s'han trobat sigillates clares, de manera que els tipus mes moderns poden datar-se entorn a l'any 50 de la nostra Era.

Globalment, podem dir que falten elements posteriors al segle I d.C.

Economía

Per les restes materials trobades en el Puig d'en Liado es poden deduir diversos aspectes de l'economia dels seus habitants.

En les construccions s'utilitzava la pedra granítica natural de la regió. La pedrera o podreres devien estar situados en llocs próxims a la població, ja que així s'abaratien els costos de les edificaclons.

També per raons de tipus económic, les bóbiles que fabricaven els maons i les teules necessaris per a les construccions estaven prop del nucli urbá. Les tegulae trobades, algunes de les quals porten la marca L. SATRI, son característiques del jaciment.

La cerámica a má, que es fabricava a cadascun dels pobtats ibèrics, es seguí elaborant en época republicana. La gran quantitat de fragments, les formes i les pestes, fan suposar que eren els mateixos indígenes els qui continuaven aquesta tradició.

Metal.lúrgia: els nombrosos fragments d'escória de ferro testimonien el treball d'aquest metall. Es manufacturaven eines, especialment claus emprats en les construccions i en el mobiliari; igualment es reparaven els utensílis usats.

Un tipus d'indústria de carácter artesanal seria la textil, pel nombre de peces de teler trobades en totes les cales estratigràfiques efectuades.

Creiem que l' economia bàsica era l'agricultura de secà, especialment cereals, oliveres i vinyes.

La molta dels cereals per a l'alimentació s'efectuava a cada casa: així ho indiquen els molins circulars i les grans garres (dolía) per a emmagatzemar el gra.

Una part de la població es dedicava a la pesca, cosa lógica atesa la seva situació a la costa. Sembla que les plaques de píssarra perforades que es troben en el jaciment podien utilitzar-se en les xarxes.

El port natural que forma la badia de Blanes servia per a l'arribada i sortida de mercaderies per via marítima. Encara que, de moment, no han estat localitzats forns per a la fabricació d'ámfores en el terme municipal, és possible que, com al Maresme, s'exportessin vins. Per altra banda, l'arqueologia submarina documenta aquest comerç per mar. La situació de Blanda prop de la Via Augusta (VILÁ, 1982d)afavoriria també el comerç terrestre.

Conclusions

L'área excavada constitueix un barri de cases mes aviat modestes, situados en t'extrem sud-oest de la població, i allunyades del centre urbá. El seu emplapament en la part alta de la muntanya, d'esquena al mar, i la falta d'elements sumptuosos, no indica precisament que es tracti d'una zona residencial. Tampoc creiem que els ámbits descoberts formin part d'un complex industrial o de les dependències de servei d'una casa important, ja que l'existència de carrers entre les estructures semblen assenyalar habitatges humils de petits artesans o obrers.

És possible que els habitants del poblat ibéric de Sant Joan (desconegut per manca d'excavacions), situat al nord de la població, s'assentessin a l'altra banda de la badia després de l'arribada deis romans, en un moment incert durant el període repúblicà, ja que no sembla pas que hi hagués un petit establiment pre-romá dependent de \'oppidum indígena, damunt del qual fou fundat el centre de la població romana.

La pervivéncia d'elements indígenes queda demostrada per la gran quantitat de cerámica de tradició ibèrica de tots els tipus que es troba en el jaciment de «Els Padrets», conjuntament amb cerámica romana republicana i dels primers decennis de l'lmperi.

La vida en la part superior del Puig d'en Lladó, segons la tècnica constructiva dels murs trobats, comença en el segle I a.C, si bé els seus moradors serien individus autóctons que seguiríen les seves tradicions pel que fa a la cultura material. La majoria deis elements arqueológics datables pertanyen a decennis anterior i posteriors al canvi de l'Era.

Per motius desconeguts, la zona fou abandonada a mitjan segle I d.C, i no s'han trobat materials més tardans d'època romana.

M. del Vilar Vila, doctora en Arqueología.

Text extret de "Revista de Girona", any 1986, número 119

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)

Filtres
Llista d'articles en la categoria Jaciment romà de "Els Padrets"
Títol Data de creació
Blanes aposta per recuperar l’antiga gran ciutat romana 28/03/2022
Es confirma l’excepcionalitat del jaciment dels Padrets de Blanes 13/12/2019
L'Ajuntament de Blanes vol protegir els Padrets. 02/02/2014

Arqueologia La Selva

  • Anglès

  • Blanes

  • Brunyola

  • Caldes de Malavella

  • Lloret de Mar

  • Maçanet de la Selva

  • Sant Julià del Llor - Bonmatí

  • Tossa de Mar

  • Arqueologia a Vilobí d'Onyar

  • La Cellera de Ter

Altres continguts recents

  • Judici sobre la possessió d’unes cel·les entre el monestir de Sant Policarp i Sant Esteve de Banyoles (26 juny 879)
  • Sant Cebrià de Penida
  • Els masos de Roses
  • Mas Vell
  • Mas Rabassers de Dalt
  • Mas d'en Puignau
  • Mas de la Pallera
  • Mas Margall
  • Mas Magí
  • Mas d'en Godo
  • Mas dels Bufadors
  • Mas de la Birba
  • Mas Alfaras
  • Mas Villiter
  • Mas d'en Tolsanes

Altres web d'arqueologia

  • Bojos per l'Arqueologia

    Programa de la Fundació Catalunya - La Pedrera per a l'estímul del talent científic entre els joves en el marc de l'arqueologia.

  • Megalitisme de l'Empordà

    megalitica

Destacats

  • Presentació del llibre-còmic "El tren d'Olot al Pas del Gegant"
  • El mas Requesens de Salitja
  • Una proclama simbòlica
  • Mas Esquerrà
  • Mas Horta del Molí
  • Mas Torrada
  • Mas Serrallonga
  • Mas Marquès
  • Mas Formiga
  • Article de Ricard Teixidor: El Surós de Castanyet, un mas amb nou segles d’existència

Documentació

  • Calaix Generalitat

  • Dialnet

    Fundació Dialnet

  • Memòria Personal

  • Racó.cat

    Racó.cat Revistes Catalanes amb Accés Obert

Novetats Editorials

  • Colònies (i veïnats) industrials de la Selva

    Colònies (i veïnats) industrials de la Selva. Notícies, evolució i protagonistes. Autor: Xavier...

  • Els molins empordanesos baixmedievals. Propietat, explotació i fiscalitat.

    Els molins empordanesos baixmedievals. Propietat, explotació i fiscalitat. Autor: Josep Maria...

  • I un dia va ser el principi...

    L'arqueòloga i restauradora Mercè Ferré ha publicat 'I un dia va ser el principi...', llibre de...

  • Viure de Renda. La gestió del patrimoni Carles, 1770-1860

    VIURE DE RENDA. La gestió del patrimoni Carles, 1770-1860. Autor: Mònica Bosch Portell Edita:...

Aquest espai l'han creat i el mantenen:
© Xavier i Jesús Bohigas,
GIRONA - Catalunya
Iniciat el 14 d'octubre de 1998

Selecciona Idioma

Designed by Xavier i Jesús Bohigas.