Es localitza a uns 250 metres de l'església parroquial de Sant Menna, al mig de terres de conreu i a prop del mas Can Jordà (41º 57.321 N / 02º 46.416' E) .Es coneix com "La Torrassa", "La Torratxa" o també "Torre dels Moros".
És d'època romana datada entre el 150 i el 250 dC. Es tracta d'una torre sepulcral monumental, de planta quadrada i dos cossos superposats amb una mena de terrat que devia servir per sostenir el trespol. En una de les seves cares hi ha una obertura en forma d'arc. Està construït amb tècnica d'encofrat i és d'opus caementicium, amb murs bastits amb morter de calç de gra gruixut d'orígen volcànic. La façana principal es troba a llevant (Nord-est), en la que, segons la tradició romana usual en aquest tipus de construccions, hi figurava la làpida commemorativa, on encara s'aprecien les marques enfondides al lloc on havia estat encaixada, i les estàtues dels difunts que devien estar ben visibles i col·locades al cos superior. Al costat del monument, a l'any 1872, s'hi trobà un necròpolis romana. A la torre s'hi ha recollit material tegulae i imbrices, i a la necròpolis una urna cinerària, fragments de tegulae, un soliferrum i abundant terrissa romana, entre la qual destaca una àmfora tardo-romana. Tot i que en la majoria dels manuals consta com a descoberta per J. Botet i Sisó a l'any 1874, un estudi posterior de Lluís Buscató, Jordi López i Josep Maria Nolla, publicat als Annals de l'Intitut d'Estudis Gironins a l'any 2013, situen la seva descoberta a l'any 1847 per part de l'erudit i arxiver Julià de la Chia (Toledo 1818 - Mataró 1898), segons ho testifica Pedro Martínez Quintanilla en la seva obra "La provincia de Gerona. Datos estadísticos", que en va fer una descripció detallada en l’apartat que dedicà Botet i Sisó, utilitzà l’existència d’aquesta torre, juntament amb la troballa de diverses restes arqueològiques aparegudes pels entorns, per plantejar, per primera vegada, l’existència d’alguna població antiga o, com a mínim, d’una vila romana a prop de les poblacions de Vilablareix o Aiguaviva. Recentment, aquesta hipòtesi s’ha vist definitivament confirmada per les darreres intervencions realitzades a la zona. |
Informació extreta de:
Llibre "Les Comarques Gironines, Del Paleolític als Visigots. Catàleg de Jaciments" de Pere Cantón i Playà
Llibre "Parva Gerunda", de David Vivó, Lluís Palahí i Josep M. Nolla
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Num 54, Any 2013 - "La descoberta de la torre sepulcral de Vilablareix" de Lluís Buscató, Jordi López i Josep Maria Nolla
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat