Es troba alpeu del puig de Sant Julià, en la vessant oest, penjada sobre la riba esquerra del Ter. Prop d'ella, a sobre, hi ha l'església romànica del segle XII, dita de Sant Vicenç de les Roquetes.

Es tracta d'un cau d'enterrament, format per dues cavitats. La més interessant és la inferior, que té l'entrada situada al sud-oest. És de les èpoques del Neolític final - calcolític (Cultura megalítica), Bonze antic-mitjà i final, ibèrica i visigoda.

Va ser descoberta per M. Pallarés a l'any 1916.

S'hi ha trobat el següent material: Objectes d'ornament, botons perforats en V, penjolls. Algunes eines de sílex (ganivets, punta de sageta) i uns fragments d'ossos decorats amb gravats incisos. Ceràmica feta a mà del Bronze antic-mitjà, dos vasos tancats de perfil poc diferenciat i superfície rugosa, l'un decorat amb dos mugrons i l'altre amb la vora impresa i cordó digitat, un tercer amb decoració incisa.

Del Bronze final s'hi trobà un vas esfèric, un plat-tapadora i una urna; desuperfícies raspallades i polides; decorats amb acanalats i incisions. D'època ibèrica s'hi recollí algun fragment de terrissa feta al torn.

Pere de Palol hi va trobar una placa de cinturó i dos fragments de braçalet de bronze d'època visigoda.

Informació extreta del llibre:"Les comarques Gironines-Del Paleolític als Visigots" de Pere Cantón Playà.

© Portal Gironí Història de la Genealogia ( www.portalgironi.cat )