Es tracta d'un abric habitacional, format per una visera de travertins, actualment quasi totalment esfondrat. Correspon al Paleolític inferior (premosterià) i està situat en la confluència del torrent de can Garriga i el riu Ter, a 25 metres sobre el nivell actual del riu, per la seva ribera esquerra, prop del Congost. Aquesta estació pren el nom d'un menhir aixecat amb un bloc de travertí que a principi del segle XX encara era visible.

Va ser descobert a l'any 1933 per Francesc Riuró i P. de Palol.

S'hi recollí indústria lítica. Incialment el seu descobridor hi trobà un chopping-tool sobre fragment. Posteriorment la recerca de l'Associació Arqueològica de Girona hi recollí 326 peces, repartides de la següent forma: 29 còdols tallats, 247 esclats i 50 fragments. El total d'instruments transformats en eines és de 45. La matèria predominant és el quars seguit del pòrfir. De fauna s'hi trobaren restes de mamífers de talla mitjana i dos molars inferiors de cavall i un molar de rinoceront (Dicerorhinus sp.).

En l'excavació de 1991 es recuperaren 682 peces, amb 18 bases naturals, 14 bases negatives de 1ª generació, 242 bases positives, 11 bases negatives de 2ª generació i 396 fragments. La matèria més utilitzada és el quars, seguit a distància del pòrfir i la quarsita. De fauna s'hi trobaren 184 restes òssies. El 42,3% presenten cremacions que indiquen la utilització del foc. La datació d'aquesta ocupació humana, segons els autors de l'excavació d'aquest any, gira a l'entorn dels 90.000 anys B.P.

Informació extreta del llibre:"Les comarques Gironines-Del Paleolític als Visigots" de Pere Cantón Playà.

© Portal Gironí Història de la Genealogia ( www.portalgironi.cat )