Aquest jaciment està situat prop del camí que voreja el marge esquerre del Ter i la muntanya de Sant Julià. Actualment es troba a uns 30 metres sobre el riu i a uns 300 metres del jaciment de can Sant Vicenç.

Es tracta d'un cau habitació de reduïdes dimensions, constituït per tres conductes càrstics conectats entre ells, corresponent al Paleolític superior (solutrià), descobert per Vinyes i Palou a l'any 1899.

En diferents etapes d'excavació s'hi recollí indústria lítica de sílex, a més de l'utillatge habitual usat durant tot el paleolític superior: raspadors, burins, laminetes de dors. Contenia les típiques peces bifacials que caracteritzen les indústries solutrianes. S'hi trobà també un cristall de roca bipiramidal. Objectes d'ornament, enre els quals hi ha un ullal de cèrvol perforat i nombrosos mol·luscs marins, constituits per cargols i petxines, sovint perforats, i abundants exemplars de dents de mar (dentalium). També s'hi recuperà un punxó d'os.

Informació extreta del llibre:"Les comarques Gironines-Del Paleolític als Visigots" de Pere Cantón Playà.

© Portal Gironí Història de la Genealogia ( www.portalgironi.cat )