En aquest indret s'hi localitzen dos jaciments de diferents èpoques. Es troba en un pla intermedi d'un turó del marge esquerre del riu Ter, a tocar la carretera N-II, a ponent del pla de Campdorà.

La part més antiga correspon al Neolític mitjà i l'època tardo-romana. Esta composat per un camp de nou sitges de planta circular, excavades en el sól travertínic.

Va ser descobert a l'any 1991 i del neolític s'hi trobaren diferents vores de ceràmica feta a mà, pertanyents a grans atuells, un bol hemisfèric, una gerra carenada. Algunes amb nanses de cinta i llengüetes, una d'elles decorada amb un motiu incís. Hi ha també fragments d'indústria lítica i un molí de granit.

També s'hi localitzà vora de terrissa reduïda feta a torn d'època romana.

De l'època visigoda, entre els segles VI al IX dC, s'hi localitza una necròpolis amb 207 sepulcres. La disposició de les fosses és ordenada en filades, excavades a la roca travertínica. La forma més emprada és la rectangular. Algunes estaven tapades amb lloses.

S'hi trobà un collaret format per tretze denes de pasta de vidre de diferents formats i coloració, un anell de bronze amb decoració de tipus vegetal, un anell amb ornamentació incisa i fragments de vidre. Una moneda de coure amb bany d'or que té un forat al centre i que és una còpia fraudulenta d'un triens visigòtic. També una segona moneda, concretament un triens d'or de Xindasvint (642-653) encunyada a Tàrraco.

Informació extreta del llibre:"Les comarques Gironines-Del Paleolític als Visigots" de Pere Cantón Playà.

© Portal Gironí Història de la Genealogia ( www.portalgironi.cat )