Es tracta d'una estació a l'aire lliure del Paleolític inferior (axelià), situada per damunt d'una terrassa alta del riu Ter, prop d'un torrent, en terrenys del mas d'en Galí de Medinyà.

Va ser descobert a l'any 1978 pel grup de recerques de l'Associació Arqueològica de Girona, que hi recollí indústria lítica, concretament 128 peces, de les quals 63 són instruments, i la matèria més utilitzada és el quars. Del conjunt destaquen el choppers (27 peces), chopping-tools (8 peces) i epannelés (6 peces). La tècnica més representada és la unifacial en el desbast dels còdols. La bifacial i centrípeda són secundàries.

D'estris, els més caracteritzats són el ganivets de dors i les osques, fabricats sobre fragments o esclats. De tot plegat es dedueix un procés tecnològic de desbast molt senzill, amb total absència de talla levallosiana.

Informació extreta del llibre:"Les comarques Gironines-Del Paleolític als Visigots" de Pere Cantón Playà.

© Portal Gironí Història de la Genealogia ( www.portalgironi.cat )