El tracta d'un jaciment situat al peu de l'extrem est de la muntanya de Sant Julià, en la vessant de llevant, sota l'oppidum ibèric i molt a prop del riu Ter.

És un camp de sitges d'època ibèrica entre els segles IV fins al final del II aC, format per 119 fosses de tipologia diversa, reomplertes principalment de fragments ceràmics. També s'hi trobà fauna terrestre i marina i alguna resta humana.

Es va descobrir a l'any 1991 i s'hi recollí una gran quantitat de material ceràmic, 49.178 fragments repartits entre terrissa feta a mà, gris de la costa catalana, comuna oxidada i reduïda, ibèrica pintada, d'engalba blanca, comuna itàlica i cartaginesa, morters locals i itàlics. Ceràmica àtica de vernís negre, precampaniana, campaniana A i B i una peça de comuna oxidada d'importació, amb relleus aplicats, que representa l'heroi grec Triptòlem. També àmfores, amb predomini de les ibèriques anomenades de boca plana. N'hi ha també de massaliotes, púniques, cartagineses, ebustianes i itàliques. Fusaïoles, discs retallats de ceràmica, pondus, una pedra de molí i tres mans de morter de pedra. Elements metàl·lics de ferro, la majoria sense forma, de bronze, dues fíbules i dues arracades.

Informació extreta del llibre:"Les comarques Gironines-Del Paleolític als Visigots" de Pere Cantón Playà.

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)