Es tracta de les restes d'un mas, descobertes a l'any 2003 arrel de les obres d'urbanització del polígon industrial situat al pla anomenat de La Joheria de Sant Gregori, al costat de la carretera que porta a Cartellà i a la vora del mas del mateix nom. S'ha descobert que ja existia al segle XIII i que fou objecte d'importants remodelacions i ampliacions al segle XVI. Entre d'altres troballes, cal destacar la de dues sitges vinculades segurament amb la collita d'aquest mas, i una llar del segle XIV. També es van trobar dos bols de ceràmica. Un és del segle XV i, malgrat que està fragmentat en dos, presenta molt bon estat de conservació pel que fa a la pintura i el vernís. Segurament procedia de factories del País Valencià. L'altre bol, del segle XVI i procedent del Principat, estava trencat en tres trossos, però també estava en bon estat. El mas consta de dues parts que corresponen a dates diferents. La part més primitiva és del segle XIII i, posteriorment, l'edificació va ser reformada àmpliament al segle XVI, època en què coincideix amb una certa prosperitat a la comarca. És d'aquesta mateixa etapa la part que és més a la vora de la carretera, on es va fer una paret que sembla que tancaria la casa i on, probablement, també hi havia un tancat per a bestiar. Segons tots els indicis, la casa hauria estat abandonada cap al segle XVII, però no se'n saben les causes. Posteriorment, es devia anar deixant i es va anar esfondrant i quedant colgada per la terra. El mas estava fet segons els cànons arquitectònics típics de les cases de la zona, inclosa la pedra procedent de la colada basàltica del puig d'Adri, molt característica per la seva porositat i pel seu color negre i que encara avui es pot veure en moltes cases de la vall del Llémena. El jaciment es troba a uns 300 metres del mas la Joheria, edificat al segle XVII per ser una residència d'estiu del bisbe de Girona. Consta en documents que la Joheria havia substituït una residència anterior, comprada pel Bisbat el 1420. «No podem descartar que aquestes restes corresponguin a aquella casa», manifestava l'any 2003 l'arqueòleg Bruno Gómez, codirector en aquell moment de la recerca. La datació de les estructures i el material descobert (molta ceràmica grisa) és precisament del XV. Les seves coordenades són: N 41º 59'426 / E 2º 46'516 |
Informació extreta de:
Dades facilitades per Joan Llinàs.
Hemeroteca del diari "el Punt" de dates 26/05/2004 i 23/10/2003
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)