Les troballes se situen en el nucli urbà, al bell mig del poble, on circulava la Via Augusta i travessava el riu Ter pel lloc on ara hi ha el pont de l'Aigua.

Es tracta d'una necròpolis d'inhumació d'època romana baix imperial, amb tombes fetes de tegulae, situades entorn l'antiga via. L'última es va trobar a l'any 1958. Es va descobrir a l'any 1876 i, al costat mateix del pont, es recuperà un mil·liari de pedra sorrenca, datat durant el govern de l'emperador C.I. Verus Maximus (anys 235-238 dC). La conservació d'aquest mil·liari és deficient, mostra les lletres finals de la llarga inscripció "uias et pontes tempore uetustatis conlapsos restituerunt", repetida en nombrosos mil·liaris de l'emperador Maximi, escampats arreu de la Tarraconense, que preten documentar els treballs de refecció de la via i les seves estructures, duts a terme entorn el període 235-238, per encàrrec de l'emperador i a través del legat augustal Quint Deci Valerià (Fabre, Mayer i Rodà, 1991, núm. 194). Actualment aquesta pedra es troba dipositada a la seu de Girona del Museu Arqueològic de Catalunya ubicada a Sant Pere de Galligants.

S'hi recuperaren també ceràmiques d'època romana.

Informació extreta de:
Les Comarques Gironines. Del paleolític al Visigots, de Pere Cantón
Parva Gerunda, de David Vivó, Lluís Palahí i Josep M. Nolla

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)