Els treballs de construcció del TGV al seu pas per Fornells de la Selva, han permès la troballa d'un jaciment arqueològic fins ara desconegut. Es tracta dels anomenats "Forns de la Torre de Bac", situats al nord-est del municipi i a 1,7 km. del nucli urbà, localitzats en una zona boscosa annexa al mas homònim, en el vessant d'un turò molt suau i a tocar el rec de Can Gibert. Descobert entre agost i octubre del 2008, va ser excavat d'octubre de 2008 a abril de 2009 sota la direcció de Marta Zabala.
En el procés d'excavació es va documentar un conjunt de forns i estructures de combustió que, per la distància existent entre elles, de 100 a 200 m, fou dividit en sectors: el sector 1 era el més allunyat de la masia, a uns 300 m al sud-oest; el sector 2 es localitzà en una zona elevada, a 180 m al sud-oest de la masia; i, finalment, el sector 3, ubicat a la part més alta del turó, era el més proper a la masia (110m.).
Varen documentar un total de 12 estructures de combustió, de les quals 7 eren forns de producció de calç i la resta eren cubetes retallades en el subsòl i de funcionalitat incerta.
DeIs 6 forns excavats, 5 eren molt similars, tant pel que fa a la seva estructura - de planta circular i amb un diàmetre d'entre 3,5 i 4 m- com pel que fa al seu funcionament. Generalment, els forns se situen a la falda d'un desnivell per beneficiar-se d'una isotèrmia eficaç i d'un accés càmode tant a la cambra de combustió (ubicada a la part baixa) corn per a la càrrega i descàrrega de les pedres a la part alta. Habitualment aquest tipus de forns es construïen prop d'una font d'aigua, necessària per al procés de creació de la calç, que en el nostre cas es tractaria del rec de Can Gibert, que transcorre a escassos metres a l'oest del jaciment.
Estructuralment, el forns del Bosc de la Torre de Bac presentaven la morfologia clàssica dels forns de calç, compostos per un espai de circulació i treball a la part baixa i frontal, el praefurnium o boca d'alimentació i la cambra de cocció. El praefurnium és per on s'introduïa, a la cambra de foc o fogó, el combustible per crernar (fusta, carbó, etc,) i potser també les pedres per coure. Això últim presenta dubtes, ja que les pedres també es podien carregar per la part superior, però com que als forns trobats per nosaltres aquesta part no es conservava no ho podern afirmar amb total seguretat. Les pedres es disposaven en la cambra de cocció formant una falsa cúpula, al centre de la qual s'apilava el combustible. Seguidament s'iniciava la combustió, que podia durar diversos dies depenent de les dimensions del forn i de la qualitat del carburant. Una vegada s'assolia la temperatura adequada se segellava la boca d'alimentació amb tovots, pedres i argila, tancant de forma hermètica el forn durant uns dies més, per tal de finalitzar la cocció perfecta de les pedres. Una vegada s'havia refredat el forn s'extreien les pedres ja cuites i es molien per tal d'obtenir la calç viva, que només calia hidratar.
El sector 1 tenia uns 360 m2 de superfIcie i hi documentàrem la concentració més alta de d'estructures, un total de 6, de les quals es van excavar 3 forns i una cubeta (fig. 8). Restarem per excavar un altre forn i una estructura de combustió indeterminada Iocalitzats dins la traça del TGV, però que no estaven directament afectades. En el vessant de llevant documentàrem un conjunt de dos forns (E-1 i E-2), de 4,30 rn. i 3,80 m de diàrnetre, una alçada conservada d'entre 2,15 m i 1,80 m, i amb una orientació nord-sud; així doncs, tenien l'àrea de treball a l'extrem nord, i la boca d'alimentació connectava aquest espai amb la cambra de cocció, ubicada a la part alta i sud del conjunt.
Aquests dos forns ens mostren dues de les tipologies formals dels (forns excavats en aquest jaciment, ja que E-1 presentava una cambra de cocció amb la base plana i una canal excavada a la solera, alineada amb el praefurnium (nord-est — sud-oest). Aquesta canal tenia uns encaixos a banda i banda per col·locar-hi unes lloses a mode de graella, i devia servir per a la recollida i neteja de la cendra. D'altra banda el forn E-2 era de base còncava i, a mitja alçada, tenia una banqueta correguda, on es recolzaven les pedres per a fer la falsa cúpula, mentre que el combustible s'apilava en el fons còncau.
Un vegada s'abandonà o es féu malbé el forn E-2, s'excavà en la part posterior el forn E-1, amb la mateixa orientació, i s'aprofità l'estructura del forn primigeni corn a àrea de treball del segon. S'arrasà la meitat nord del (forn antic i en el vessant sud de la cambra de combustió s'hi excavà el praefurnium del més modern. A banda i banda de la boca d'alimentació destaca la presència d'uns forats de pal, que potser formaven part d'una estructura (que no s'ha conservat) que devia servir per a segellar la porta al final de les cuites.
En el vessant de ponent del sector es localitzà un altre conjunt de dos forns (E-3 j E-4), dels quals nornés vam excavar-ne un (E-4), amb 3,50 m de diàmetre i 2,50 m d'alçada conservada. Aquest conjunt tenia la mateixa orientació que els altres dos forns esmentats i reproduïa el mateix patró de funcionament. Així, primerament es construí el forn E-4, del qual, una vegada deixà de funcionar, hom arrasà la rneitat nord, que afectà l'àrea de treball, el praefurnium i la meitat de la cambra de combustió, els quals foren reutilitzats corn a àrea de treball del nou forn, E-3, A la paret del vessant sud de la cambra de foc del forn primigeni (E-4) es retallaren el praefurnium i uns forats de pal del nou forn (E-3), idèntics als descrits anteriorment. Igual que en el conjunt precedent, el forn primigeni (E-4) era de base còncava, amb el praefurnium al nord, però presentava una reforma interna, ja que vam documentar-hi una primera cambra de combustió de mides més reduïdes (2,50 m. de diàmetre), que posteriorment s'arnplià, arrasant ia banqueta primigènia, fins a assolir els 3,50 m. El praefurnium es mantingué igual i en ús, i cal destacar-hi la presència d'un mur de pedra seca, situat en el punt de contacte entre l'àrea de treball i el praefurnium (i perpendicular a aquest), que probablement funcionava de reforç d'aquesta zona del forn.
Del forn E-3 únicament vam poder delimitar l'entrada del praefurnium i excavar la seva àrea de treball, que —corn acabem de veure— havia arrasat l'estructura del forn primigeni (E-4).
A l'extrem oest del sector es documentà una estructura de combustió indeterminada (E-6), que no fou possible excavar i, a la banda de Ilevant, retallant parcialment el vessant sud-oest del forn E-2, s'indentificà una petita estructura de combustió (E-5) de planta circular, amb 1,20 m de diàmetre i una fondària de 30 cm. Es tractava d'una petita cubeta circular, excavada al subsòl i amb la boca d'accés a l'extrem nord. Desconeixem la funcionalitat que podia tenir aquesta estructura, però per la seva ubicació sí que podem afirmar que era posterior al forn E-2.
El sector 2 tenia uns 105 m2 de superfície i hi varn excavar dos forns (E-7 i E-8) i una estructura de combustió (E-9), Aquests forns també estaven excavats en el subsòl de la zona, eren de planta circular amb 3,10 m i 2,95 m de ditmetre i 1,10 m i 2,45 m d'alçada conservada, respectivament, amb un àrea de trehall a la part frontal, un praefurnium o boca d'alimentació i la cambra de combustió a la part alta. Tal corn els conjunts de forns del sector 1, primerament es construí el forn E-7, de base còncava i amb una banqueta correguda i, posteriorment al seu abandó, s'arrasà pràcticament tota l'estructura i s'excavà a la part posterior del forn primigeni un de nou (E-8), Aquest segon (E-8) era de base plana amh una canal central per a recollir la cendra.
Cal indicar que aquests dos forns, però, no presentaven la mateixa alineació: el forn E-7 tenia una orientació sud-oest — nord-est i el segon (E-8) oest-est. Aquest segon forn, en el procés de cocció devia haver patit un esfcndrament que l'inutilitzà completament, ja que encara es conservava in situ l'entrada del praefurnium tapiada amb tovots i pedres i, a l'interior de la cambra de combustió,
vam trobar-hi un potent nivell de calç endurida. Un retall efectuat en el vessant sud de la cambra testimoniava un darrer intent d'extreure'n les restes de la calç produïda, perè els seu enduriment ho va impedir.
En el vessant nord del forn E-8 es locaIitzà una petita estructura de combustió (E-9) de planta circular, d' 1,60 m de diàmetre i uns 30 cm de fondària, que retallava parcialment 'estructura de la cambra de combustiò del forn E-8, fet que ens indica que devia ser posterior. Tal com succeeix en el sector 1, desconeixem la funcionalitat d'aquesta estructura.
Finalment, el sector 3 tenia uns 530 m2 de superfície i hi foren documentats un forn de calç de mides reduïdes (E-10) i dues petites estructures de combustió (E- 11 i E-1 2), de les quals només vam poder excavar-ne una (E-11). El forn E-10 tenia unes característiques formals força diferenciades dels anteriors, ja que era de planta quadrada, d' 1,40 per 1,40 m de costat, i el fons adoptava una forma cònica molt pronunciada, amb una fondària màxima de 1,40 m. Aquest forn també presentava les mateixes parts que els anteriors, amb un espai de treball a la part frontal, que no fou possible de definir amb precisió, el praefurnium, que en aquest cas estava situat a Ia part més baixa i presenta va una marcada inclinació des de la cambra de cocció, que estava molt més elevada, Aquest forn tenia una orientació oest-est, per tal d'aprofitar el desnivell del subsòl a l'hora d'excavar la cambra de combustió a la part més alta.
Les estructures E-11 i E12 consistien en petites cubetes retallades a la roca natural i farcides amb carbons. La primera era situada a uns 21 m al nord del forn E-10 i l'altra, a 24 m al sud, L'única que vam poder excavar (E-11) tenia uns 80 cm de diàmetre i una escassa profunditat de 30 cm. No s'hi va trobar cap resta de material arqueolàgic que ens pogués indicar la seva possible funció.
El conjunt de forns documentats al Bosc de la Torre de Bac foren de difícil datació, ja que en tractar-se d'estructures de producció de calç, ens aportaren escassos materials arqueolàgics amb què datar-les. Aquest fet motivà que se sol·licités unes anàlisis arqueomagnètiques a la Universitat de Barcelona, que foren realitzades per les investigadores Elisabet Beamud i Míriam Gómez-Paccard. Tot i que els resultats d'aquests estudis no ens van permetre donar una cronologia exacta de l'ús de cada forn, sí que ens van permetre emmarcar el conjunt de forns en un context d'època romana. Atesa la manca de restes arqueològiques recuperades en els farcits interns, sí que desconeixem la cronologia exacta de les diverses cubetes o estructures de combustió.
En I'estat actual de les investigacions, encara força incipient, tampoc no podern afirmar si els forns dels tres sectors van funcionar al mateix temps, fet que indicaria una producció intensiva o, per contra, si es tracta d'un ús consecutiu de cadascuna de les estructures i, per tant, aquest centre funcionà durant un llarg període de temps.
Un altre fet destacable es l'amortització i posterior aprofitament de part de les estructures dels forns ja inutilitzats per a la construcció d'altres de nous. Aquest fet no és pas insòlit, ja que n'hem pogut documentar un cas paral·lel en dels forns de la vil·la romana de Castellarnau (Sabadell). Tot i les diferències morfològiques i de producció (els forns sabadellencs són de producció de ceràmica), s'hi documenta el mateix procés d'amortització de part de l'estructura del forn primigeni per construir-ne un altre de nou. Hem d'indicar que a Castellarnau s'ha especulat entorn de la possihilitat d'un ús conjunt de les dues estructures, vinculat a la perfecta alineació de les cambres de combustió i la documentació d'altres paral·leles d'aquest tipus d'estructures (Artigues, Rigo 2002). Ara corn ara, no ens és possible corroborar aquesta hipàtesi, però sí que resta dar que en un segon moment només devien funcionar com a forns els que s'ubicaven a la part posterior (E-1, E-3 i E-8)
Extret de Quaderns de la Selva, Núm 21 (2009). "Prehistòria recent i antiguitat a Aiguaviva i Fornells de la Selva: les troballes arqueològiques a les obres del TGV" . Anna Augé, Joan Llinàs, Elisenda Moix, Marina Sànchez i Marta Zabala (Arqueòlegs Janus SL)
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)