portalgironi.cat
Menu
  • Inici
    • Últimes notícies
    • Editorial
  • Història
    • Alt Empordà
    • Baix Empordà
    • La Garrotxa
    • El Gironès
    • Pla de l'Estany
    • La Selva
    • Genealogia
    • Documents
    • Terminologia
    • Territori
  • Arqueologia
    • Alt Empordà
      • Avinyonet de Puigventós
      • Boadella d'Empordà
      • Garrigàs
      • L'Escala
      • Palau-saverdera
      • Pau
      • Pontós
      • Roses
      • Sant Climent Sescebes
      • Saus
      • Vilafant
    • Baix Empordà
      • Bellcaire d'Empordà
      • Sant Antoni de Calonge
      • Jafre
      • La Bisbal
      • Forallac
      • Palafrugell
      • Palamós
      • Platja d'Aro
      • Sant Feliu de Guíxols
      • Santa Cristina d'Aro
      • Serra de Daró
      • Torroella de Montgrí
      • Ullà
      • Ullastret
      • Verges
    • La Garrotxa
      • Besalú
      • Montagut
      • Olot
      • Les Planes d'Hostoles
      • Sales de Llierca
      • Sant Aniol de Finestres
      • Sant Ferriol
      • Sant Joan les Fonts
      • Tortellà
      • La Vall d'en Bas
    • El Gironès
      • Bescanó
      • Bordils
      • Canet d'Adri
      • Cassà de la Selva
      • Cervià de Ter
      • Fornells de la Selva
      • Girona
      • Llagostera
      • Llambilles
      • Madremanya
      • Quart
      • Salt
      • Sant Gregori
      • Sant Jordi Desvalls
      • Sant Julià de Ramis
      • Sant Martí de Llémana
      • Sarrià de Ter
      • Vilablareix
    • Pla de l'Estany
      • Banyoles
      • Camós
      • Cornellà de Terri
      • Crespià
      • Fontcoberta
      • Porqueres
      • Serinyà
      • Vilademuls
    • Ripollès
      • Campdevànol
      • Queralbs
      • Ribes de Freser
      • Ripoll
      • Sant Joan de les Abadesses
    • La Selva
      • Anglès
      • Blanes
      • Brunyola
      • Caldes de Malavella
      • La Cellera de Ter
      • Lloret de Mar
      • Maçanet de la Selva
      • Sant Julià del Llor - Bonmatí
      • Tossa de Mar
      • Vilobí d'Onyar
    • Arqueologia Submarina
  • Patrimoni
    • Alt Empordà
      • Agullana
        • Santa Maria d'Agullana
      • Cabanelles
        • Sant Martí Sesserres
        • Santa Coloma de Cabanelles
      • Albanyà
        • Sant Martí de Corsavell
        • Sant Llorenç de Sous
        • Mare de Déu del Mont
      • Capmany
        • Santa Àgata de Capmany
      • Castelló d'Empúries
      • Espolla
      • L'Escala
      • Figueres
      • Garriguella
      • Fortià
      • Lladó d'Empordà
      • Llançà
      • Llers
      • Palau-saverdera
      • Pont de Molins
      • Pontós
      • Port de la Selva
      • Portbou
      • Rabós d'Empordà
      • Roses
      • Sant Llorenç de la Muga
        • Castell de Sant Llorenç de la Muga
      • Sant Miquel de Fluvià
        • Església-monestir de Sant Miquel
      • Vilabertran
      • Viladamat
        • Sant Feliu de la Garriga
        • Castell de la Garriga
        • Santa Eulàlia de Palauborrell
      • Vilafant
      • Vilajuïga
      • Vila-sacra
    • Baix Empordà
      • Bellcaire d'Empordà
      • La Bisbal d'Empordà
      • Calonge
      • Colomers
      • Corçà
        • Santa Cristina de Corçà
      • Foixà
      • Forallac
      • Jafre
        • Font Santa
      • Palamós
      • Palau-sator
      • Pals
      • Parlavà
      • Sant Feliu de Guíxols
      • Santa Cristina d'Aro
      • Cruïlles, Monells i S.Sadurní H.
      • La Tallada d'Empordà
      • Torroella de Montgrí
      • Vall-llobrega
      • Vilopriu
    • La Garrotxa
      • Besalú
      • Beuda
      • Mieres
      • Montagut
      • Les Planes d'Hostoles
        • Puig-alder
      • Les Preses
      • Sales de Llierca
        • Sant Miquel de Montella
      • Sant Aniol de Finestres
      • Sant Ferriol
      • Sant Joan les Fonts
      • Santa Pau
      • La Vall de Bianya
      • Olot
    • El Gironès
      • Aiguaviva
      • Bescanó
        • Sant Llorenç de Bescanó
        • Sant Andreu d'Estanyol
        • Sant Mateu de Vilanna
        • Sant Pere de Montfullà
        • Ermita de Sant Sebastià
      • Canet d'Adri
        • Sant Joan de Montbó
      • Cassà de la Selva
      • Cervià de Ter
        • El castell de Cervià
        • Monestir de Santa Maria
        • Església de Sant Genís
      • Girona
        • Cases i Palaus
        • El Call
        • Pont del Dimoni
        • Estructura Medieval
        • Hospital Vell
        • Catedral
        • Basílica de Sant Feliu
        • Monestir Sant Daniel
      • Llagostera
      • Sant Gregori
        • Castell de Cartellà
        • Castell de Sant Gregori
        • Església de Sant Gregori
        • Sant Bartomeu de Segalars
        • Castell de Tudela
        • Capella de Sant Grau
        • Capella del castell de Cartellà
      • Sant Julià de Ramis
      • Sant Martí de Llémena
      • Quart
    • Pla de l'Estany
      • Banyoles
      • Camós
      • Crespià
      • Cornellà de Terri
        • Castell de Ravós del Terri
        • Església de Ravós del Terri
        • Sant Esteve de Sords
        • Santa Eulàlia de Pujals dels Pagesos
        • Santa Maria de Pujals dels Cavallers
      • Esponellà
        • Castell d'Esponellà
      • Porqueres
      • Sant Miquel de Campmajor
      • Serinyà
    • La Selva
      • Arbúcies
      • Brunyola
      • Caldes de Malavella
      • Maçanet de la Selva
      • Riudarenes
      • Sant Julià del Llor i Bonmatí
      • Santa Coloma de Farners
      • Susqueda
      • Vidreres
      • Tossa de Mar
    • El Ripollès
      • Camprodon
      • Ripoll
      • Sant Joan de les Abadesses
      • Sant Pau de Segúries
  • Masos
    • Alt Empordà
      • Agullana
      • Albanyà
      • L'Armentera
      • Avinyonet de Puigventós
      • Bàscara
      • Borrassà
      • Cabanelles
      • Cadaqués
      • Castelló d'Empúries
      • Cistella
      • Darnius
      • Figueres
      • Fortià
      • L'Escala
      • La Jonquera
      • La Selva de Mar
      • Lladó
      • Llançà
      • Llers
      • Maçanet de Cabrenys
      • Navata
      • Pau
      • Pedret i Marzà
      • Pontós
      • Pont de Molins
      • Port de la Selva
      • Rabós
      • Roses
      • Sant Pere Pescador
      • Santa Llogaia d'Àlguema
      • Saus
      • Siurana
      • Ventalló
      • Viladamat
      • Vilamacolum
      • Vilanant
      • Vilanova de la Muga
      • Vilaür
    • Baix Empordà
      • Albons
      • Begur
      • Bellcaire d'Empordà
      • La Bisbal d'Empordà
      • Calonge
      • Castell - Platja d'Aro
      • Colomers
      • Corçà
      • Cruïlles
      • Foixà
      • Forallac
      • Garrigoles
      • Monells
      • Palamós
      • Pals
      • La Pera
      • Peratallada
      • Santa Cristina d'Aro
      • Rupià
      • Sant Llorenç de les Arenes
      • Serra de Daró
      • Sant Sadurní de l'Heura
      • Torroella de Montgrí
      • Ullastret
      • Vall·llobrega
      • Verges
      • Vilopriu
    • La Garrotxa
      • Argelaguer
      • Besalú
      • Beuda
      • Castellfollit de la Roca
      • Maià de Montcal
      • Mieres
      • Montagut i Oix
      • Olot
      • Les Planes d'Hostoles
      • Les Preses
      • Riudaura
      • Sant Aniol de Finestres
      • Sant Ferriol
      • Sant Joan les Fonts
      • Santa Pau
      • Tortellà
      • La Vall d'en Bas
      • La Vall de Bianya
    • El Gironès
      • Aiguaviva
      • Bescanó
      • Bordils
      • Campllong
      • Canet d'Adri
      • Cassà de la Selva
      • Cervià de Ter
      • Celrà
      • Flaçà
      • Fornells de la Selva
      • Girona
      • Juià
      • Llagostera
      • Llambilles
      • Madremanya
      • Quart
      • Salt
      • Sant Andreu Salou
      • Sant Gregori
      • Sant Joan de Mollet
      • Sant Julià de Ramis
      • Sant Martí de Llémena
      • Sant Martí Vell
      • Sarrià de Ter
      • Vilablareix
      • Viladasens
    • El Maresme
      • Palafolls
    • Pla de l'Estany
      • Banyoles
      • Camós
      • Cornellà de Terri
        • Borgonyà
          • La Bastida
      • Crespià
      • Esponellà
      • Fontcoberta
      • Palol de Revardit
      • Porqueres
      • Sant Miquel de Campmajor
      • Serinyà
      • Vilademuls
    • El Ripollès
      • Camprodon
      • Llanars
      • Sant Joan de les Abadesses
      • Vallfogona del Ripollès
      • Vilallonga de Ter
    • La Selva
      • Amer
      • Anglès
      • Arbúcies
      • Blanes
      • Brunyola
      • Caldes de Malavella
      • La Cellera de Ter
      • Massanet de la Selva
      • Osor
      • Riudarenes
      • Riudellots de la Selva
      • Sant Hilari Sacalm
        • Masos de Querós
      • Sant Julià del Llor
      • Santa Coloma de Farners
      • Sils
      • Tossa de Mar
      • Vidreres
      • Vilobí d'Onyar
    • Vallespir
      • Costoja
      • Moreillàs i les Illes
  • Fonts
    • Arxius
    • Bibliografia
    • Centres d'Estudis
    • Museus
    • Altres Web
  • Contactar
    • Usuaris
  1. Estàs aquí:
  2. Arqueologia
  3. El Gironès
  4. Fornells de la Selva
  5. Els forns del bosc de la Torre de Bac

Els forns del bosc de la Torre de Bac

Els treballs de construcció del TGV al seu pas per Fornells de la Selva, han permès la troballa d'un jaciment arqueològic fins ara desconegut. Es tracta dels anomenats "Forns de la Torre de Bac", situats al nord-est del municipi i a 1,7 km. del nucli urbà, localitzats en una zona boscosa annexa al mas homònim, en el vessant d'un turò molt suau i a tocar el rec de Can Gibert. Descobert entre agost i octubre del 2008, va ser excavat d'octubre de 2008 a abril de 2009 sota la direcció de Marta Zabala.

En el procés d'excavació es va documentar un conjunt de forns i estructures de combustió que, per la distància existent entre elles, de 100 a 200 m, fou dividit en sectors: el sector 1 era el més allunyat de la masia, a uns 300 m al sud-oest; el sector 2 es localitzà en una zona elevada, a 180 m al sud-oest de la masia; i, finalment, el sector 3, ubicat a la part més alta del turó, era el més proper a la masia (110m.).

Varen documentar un total de 12 estructures de combustió, de les quals 7 eren forns de producció de calç i la resta eren cubetes retallades en el subsòl i de funcionalitat incerta.

DeIs 6 forns excavats, 5 eren molt similars, tant pel que fa a la seva estructura - de planta circular i amb un diàmetre d'entre 3,5 i 4 m- com pel que fa al seu funcionament. Generalment, els forns se situen a la falda d'un desnivell per beneficiar-se d'una isotèrmia eficaç i d'un accés càmode tant a la cambra de combustió (ubicada a la part baixa) corn per a la càrrega i descàrrega de les pedres a la part alta. Habitualment aquest tipus de forns es construïen prop d'una font d'aigua, necessària per al procés de creació de la calç, que en el nostre cas es tractaria del rec de Can Gibert, que transcorre a escassos metres a l'oest del jaciment.

Estructuralment, el forns del Bosc de la Torre de Bac presentaven la morfologia clàssica dels forns de calç, compostos per un espai de circulació i treball a la part baixa i frontal, el praefurnium o boca d'alimentació i la cambra de cocció. El praefurnium és per on s'introduïa, a la cambra de foc o fogó, el combustible per crernar (fusta, carbó, etc,) i potser també les pedres per coure. Això últim presenta dubtes, ja que les pedres també es podien carregar per la part superior, però com que als forns trobats per nosaltres aquesta part no es conservava no ho podern afirmar amb total seguretat. Les pedres es disposaven en la cambra de cocció formant una falsa cúpula, al centre de la qual s'apilava el combustible. Seguidament s'iniciava la combustió, que podia durar diversos dies depenent de les dimensions del forn i de la qualitat del carburant. Una vegada s'assolia la temperatura adequada se segellava la boca d'alimentació amb tovots, pedres i argila, tancant de forma hermètica el forn durant uns dies més, per tal de finalitzar la cocció perfecta de les pedres. Una vegada s'havia refredat el forn s'extreien les pedres ja cuites i es molien per tal d'obtenir la calç viva, que només calia hidratar.

El sector 1 tenia uns 360 m2 de superfIcie i hi documentàrem la concentració més alta de d'estructures, un total de 6, de les quals es van excavar 3 forns i una cubeta (fig. 8). Restarem per excavar un altre forn i una estructura de combustió indeterminada Iocalitzats dins la traça del TGV, però que no estaven directament afectades. En el vessant de llevant documentàrem un conjunt de dos forns (E-1 i E-2), de 4,30 rn. i 3,80 m de diàrnetre, una alçada conservada d'entre 2,15 m i 1,80 m, i amb una orientació nord-sud; així doncs, tenien l'àrea de treball a l'extrem nord, i la boca d'alimentació connectava aquest espai amb la cambra de cocció, ubicada a la part alta i sud del conjunt.

Aquests dos forns ens mostren dues de les tipologies formals dels (forns excavats en aquest jaciment, ja que E-1 presentava una cambra de cocció amb la base plana i una canal excavada a la solera, alineada amb el praefurnium (nord-est — sud-oest). Aquesta canal tenia uns encaixos a banda i banda per col·locar-hi unes lloses a mode de graella, i devia servir per a la recollida i neteja de la cendra. D'altra banda el forn E-2 era de base còncava i, a mitja alçada, tenia una banqueta correguda, on es recolzaven les pedres per a fer la falsa cúpula, mentre que el combustible s'apilava en el fons còncau.

Un vegada s'abandonà o es féu malbé el forn E-2, s'excavà en la part posterior el forn E-1, amb la mateixa orientació, i s'aprofità l'estructura del forn primigeni corn a àrea de treball del segon. S'arrasà la meitat nord del (forn antic i en el vessant sud de la cambra de combustió s'hi excavà el praefurnium del més modern. A banda i banda de la boca d'alimentació destaca la presència d'uns forats de pal, que potser formaven part d'una estructura (que no s'ha conservat) que devia servir per a segellar la porta al final de les cuites.

En el vessant de ponent del sector es localitzà un altre conjunt de dos forns (E-3 j E-4), dels quals nornés vam excavar-ne un (E-4), amb 3,50 m de diàmetre i 2,50 m d'alçada conservada. Aquest conjunt tenia la mateixa orientació que els altres dos forns esmentats i reproduïa el mateix patró de funcionament. Així, primerament es construí el forn E-4, del qual, una vegada deixà de funcionar, hom arrasà la rneitat nord, que afectà l'àrea de treball, el praefurnium i la meitat de la cambra de combustió, els quals foren reutilitzats corn a àrea de treball del nou forn, E-3, A la paret del vessant sud de la cambra de foc del forn primigeni (E-4) es retallaren el praefurnium i uns forats de pal del nou forn (E-3), idèntics als descrits anteriorment. Igual que en el conjunt precedent, el forn primigeni (E-4) era de base còncava, amb el praefurnium al nord, però presentava una reforma interna, ja que vam documentar-hi una primera cambra de combustió de mides més reduïdes (2,50 m. de diàmetre), que posteriorment s'arnplià, arrasant ia banqueta primigènia, fins a assolir els 3,50 m. El praefurnium es mantingué igual i en ús, i cal destacar-hi la presència d'un mur de pedra seca, situat en el punt de contacte entre l'àrea de treball i el praefurnium (i perpendicular a aquest), que probablement funcionava de reforç d'aquesta zona del forn.

Del forn E-3 únicament vam poder delimitar l'entrada del praefurnium i excavar la seva àrea de treball, que —corn acabem de veure— havia arrasat l'estructura del forn primigeni (E-4).

A l'extrem oest del sector es documentà una estructura de combustió indeterminada (E-6), que no fou possible excavar i, a la banda de Ilevant, retallant parcialment el vessant sud-oest del forn E-2, s'indentificà una petita estructura de combustió (E-5) de planta circular, amb 1,20 m de diàmetre i una fondària de 30 cm. Es tractava d'una petita cubeta circular, excavada al subsòl i amb la boca d'accés a l'extrem nord. Desconeixem la funcionalitat que podia tenir aquesta estructura, però per la seva ubicació sí que podem afirmar que era posterior al forn E-2.

El sector 2 tenia uns 105 m2 de superfície i hi varn excavar dos forns (E-7 i E-8) i una estructura de combustió (E-9), Aquests forns també estaven excavats en el subsòl de la zona, eren de planta circular amb 3,10 m i 2,95 m de ditmetre i 1,10 m i 2,45 m d'alçada conservada, respectivament, amb un àrea de trehall a la part frontal, un praefurnium o boca d'alimentació i la cambra de combustió a la part alta. Tal corn els conjunts de forns del sector 1, primerament es construí el forn E-7, de base còncava i amb una banqueta correguda i, posteriorment al seu abandó, s'arrasà pràcticament tota l'estructura i s'excavà a la part posterior del forn primigeni un de nou (E-8), Aquest segon (E-8) era de base plana amh una canal central per a recollir la cendra.

Cal indicar que aquests dos forns, però, no presentaven la mateixa alineació: el forn E-7 tenia una orientació sud-oest — nord-est i el segon (E-8) oest-est. Aquest segon forn, en el procés de cocció devia haver patit un esfcndrament que l'inutilitzà completament, ja que encara es conservava in situ l'entrada del praefurnium tapiada amb tovots i pedres i, a l'interior de la cambra de combustió,

vam trobar-hi un potent nivell de calç endurida. Un retall efectuat en el vessant sud de la cambra testimoniava un darrer intent d'extreure'n les restes de la calç produïda, perè els seu enduriment ho va impedir.

En el vessant nord del forn E-8 es locaIitzà una petita estructura de combustió (E-9) de planta circular, d' 1,60 m de diàmetre i uns 30 cm de fondària, que retallava parcialment 'estructura de la cambra de combustiò del forn E-8, fet que ens indica que devia ser posterior. Tal com succeeix en el sector 1, desconeixem la funcionalitat d'aquesta estructura.

Finalment, el sector 3 tenia uns 530 m2 de superfície i hi foren documentats un forn de calç de mides reduïdes (E-10) i dues petites estructures de combustió (E- 11 i E-1 2), de les quals només vam poder excavar-ne una (E-11). El forn E-10 tenia unes característiques formals força diferenciades dels anteriors, ja que era de planta quadrada, d' 1,40 per 1,40 m de costat, i el fons adoptava una forma cònica molt pronunciada, amb una fondària màxima de 1,40 m. Aquest forn també presentava les mateixes parts que els anteriors, amb un espai de treball a la part frontal, que no fou possible de definir amb precisió, el praefurnium, que en aquest cas estava situat a Ia part més baixa i presenta va una marcada inclinació des de la cambra de cocció, que estava molt més elevada, Aquest forn tenia una orientació oest-est, per tal d'aprofitar el desnivell del subsòl a l'hora d'excavar la cambra de combustió a la part més alta.

Les estructures E-11 i E12 consistien en petites cubetes retallades a la roca natural i farcides amb carbons. La primera era situada a uns 21 m al nord del forn E-10 i l'altra, a 24 m al sud, L'única que vam poder excavar (E-11) tenia uns 80 cm de diàmetre i una escassa profunditat de 30 cm. No s'hi va trobar cap resta de material arqueolàgic que ens pogués indicar la seva possible funció.

El conjunt de forns documentats al Bosc de la Torre de Bac foren de difícil datació, ja que en tractar-se d'estructures de producció de calç, ens aportaren escassos materials arqueolàgics amb què datar-les. Aquest fet motivà que se sol·licités unes anàlisis arqueomagnètiques a la Universitat de Barcelona, que foren realitzades per les investigadores Elisabet Beamud i Míriam Gómez-Paccard. Tot i que els resultats d'aquests estudis no ens van permetre donar una cronologia exacta de l'ús de cada forn, sí que ens van permetre emmarcar el conjunt de forns en un context d'època romana. Atesa la manca de restes arqueològiques recuperades en els farcits interns, sí que desconeixem la cronologia exacta de les diverses cubetes o estructures de combustió.

En I'estat actual de les investigacions, encara força incipient, tampoc no podern afirmar si els forns dels tres sectors van funcionar al mateix temps, fet que indicaria una producció intensiva o, per contra, si es tracta d'un ús consecutiu de cadascuna de les estructures i, per tant, aquest centre funcionà durant un llarg període de temps.

Un altre fet destacable es l'amortització i posterior aprofitament de part de les estructures dels forns ja inutilitzats per a la construcció d'altres de nous. Aquest fet no és pas insòlit, ja que n'hem pogut documentar un cas paral·lel en dels forns de la vil·la romana de Castellarnau (Sabadell). Tot i les diferències morfològiques i de producció (els forns sabadellencs són de producció de ceràmica), s'hi documenta el mateix procés d'amortització de part de l'estructura del forn primigeni per construir-ne un altre de nou. Hem d'indicar que a Castellarnau s'ha especulat entorn de la possihilitat d'un ús conjunt de les dues estructures, vinculat a la perfecta alineació de les cambres de combustió i la documentació d'altres paral·leles d'aquest tipus d'estructures (Artigues, Rigo 2002). Ara corn ara, no ens és possible corroborar aquesta hipàtesi, però sí que resta dar que en un segon moment només devien funcionar com a forns els que s'ubicaven a la part posterior (E-1, E-3 i E-8)

Extret de Quaderns de la Selva, Núm 21 (2009). "Prehistòria recent i antiguitat a Aiguaviva i Fornells de la Selva: les troballes arqueològiques a les obres del TGV" . Anna Augé, Joan Llinàs, Elisenda Moix, Marina Sànchez i Marta Zabala (Arqueòlegs Janus SL)

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)


Filtres

Arqueologia Gironès

  • Arqueologia a Bescanó

  • Bordils

  • Canet d'Adri

  • Cassà de la Selva

  • Cervià de Ter

  • Fornells de la Selva

  • Girona

  • Llagostera

  • Llambilles

  • Madremanya

  • Quart

  • Salt

  • Sant Gregori

  • Sant Jordi Desvalls

  • Sant Julià de Ramis

  • Sant Martí de Llémena

  • Sarrià de Ter

  • Vilablareix

Altres continguts recents

  • Judici sobre la possessió d’unes cel·les entre el monestir de Sant Policarp i Sant Esteve de Banyoles (26 juny 879)
  • Sant Cebrià de Penida
  • Els masos de Roses
  • Mas Vell
  • Mas Rabassers de Dalt
  • Mas d'en Puignau
  • Mas de la Pallera
  • Mas Margall
  • Mas Magí
  • Mas d'en Godo
  • Mas dels Bufadors
  • Mas de la Birba
  • Mas Alfaras
  • Mas Villiter
  • Mas d'en Tolsanes

Altres web d'arqueologia

  • Bojos per l'Arqueologia

    Programa de la Fundació Catalunya - La Pedrera per a l'estímul del talent científic entre els joves en el marc de l'arqueologia.

  • Megalitisme de l'Empordà

    megalitica

Destacats

  • Presentació del llibre-còmic "El tren d'Olot al Pas del Gegant"
  • El mas Requesens de Salitja
  • Una proclama simbòlica
  • Mas Esquerrà
  • Mas Horta del Molí
  • Mas Torrada
  • Mas Serrallonga
  • Mas Marquès
  • Mas Formiga
  • Article de Ricard Teixidor: El Surós de Castanyet, un mas amb nou segles d’existència

Documentació

  • Calaix Generalitat

  • Dialnet

    Fundació Dialnet

  • Memòria Personal

  • Racó.cat

    Racó.cat Revistes Catalanes amb Accés Obert

Novetats Editorials

  • Colònies (i veïnats) industrials de la Selva

    Colònies (i veïnats) industrials de la Selva. Notícies, evolució i protagonistes. Autor: Xavier...

  • Els molins empordanesos baixmedievals. Propietat, explotació i fiscalitat.

    Els molins empordanesos baixmedievals. Propietat, explotació i fiscalitat. Autor: Josep Maria...

  • I un dia va ser el principi...

    L'arqueòloga i restauradora Mercè Ferré ha publicat 'I un dia va ser el principi...', llibre de...

  • Viure de Renda. La gestió del patrimoni Carles, 1770-1860

    VIURE DE RENDA. La gestió del patrimoni Carles, 1770-1860. Autor: Mònica Bosch Portell Edita:...

Aquest espai l'han creat i el mantenen:
© Xavier i Jesús Bohigas,
GIRONA - Catalunya
Iniciat el 14 d'octubre de 1998

Selecciona Idioma

Designed by Xavier i Jesús Bohigas.