Al jaciment del Puig d'en Cendra d'Estanyol s'hi han localitzat restes de ceràmica del sistema de calefacció de la vil·la romana, teules romanes, tambors de columna i nombrosos fragments de recipients de ceràmica campaniana i precampaniana. El poblat degué tenir diferents moments d'ocupació, s'han trobat restes d'un poblat ibèric datat al període del bronze final (segle VI aC) i també alguna casa noble d'estil romà1.
El descobriment més espectacular fou el que va fer un avantpassat de can Cendra, quatre o cinc generacions enrere. Diu que un dia, tot fangant en un camp proper al cim del turó que avui és conegut com a Camp del Tresor, un anell d'or va quedar enfilat a la pua de la fanga. En excavar pels voltants van aparèixer nombroses peces d'or que, un cop ordenades, formaven dos collars i un fermall. El Sr. Serra i Ràfols, l'únic arqueòleg que va veure complet el tresor, el va estudiar i datar entre els segles IV-III aC basant-se en la hipòtesi que les joies devia comprar-les un indígena ric a un romà. El Sr. Feliu de Cendra data l'existència del poblat entre els segles I i VI aC. Les joies no foren trobades formant part d'un enterrament sinó que devien ser amagades i oblidades. El tresor el formaven quatre joies: Un anell d'or amb una pedra preciosa color de vi encastada; un collar d'or d'una sola peça amb incrustacions de pedres precioses del mateix color que l'anell; un collar format per diversos penjolls d'or i un possible fermall de túnica format per dues peces: una representa un felí mossegant l'anella i l'altra un felí mossegant el ganxo del fermall1.
1 Visions de Bescanó, J. Serra Ràfols i M.Carme Domènec i Puig
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)