La cova està situada a la vessant esquerra de la vall de Sant Aniol d'Aguja, a la riba esquerra del riu Llierca, al veïnat de Sadernes, a uns 400 metres sobre el nivell del mar.

Va ser descoberta científicament per Joaquim Danés a l'any 1933

Es tracta d'una cova d'habitació en una cavitat de 70 metres de llargada en la que l'ocupació del mosterià hi va deixar fogars repartits.

Corresponent al Paleolític mitjà (mosterià), s'hi ha trobat Indústria lítica emprant el quars, la corneana, el sílex, la quarsita, el basalt o la lidita. S'han comptabilitzat 143 útils, amb pocs exemplars de tipus Levallois; dels instruments destaquen les rascadores 68,9 % i els denticulats, amb el 20,8 %. Els nuclis tant són de tipus discoïdal com polièdric. D'indústria òssia. s'hi han trobat 50 fragments d'os intencionadament treballats, generalment en forma apuntada.

Corresponent a les èpoques del Neolític antic (epicardial-montboló), Bronze antic-mitjà i final, ibèric i romana, ha esdevingut cova d'enterrament i d'habitació.

Els materials trobats en aquestes èpoques són els següents:

Ceràmica epicardial feta a mà, pedallassos ornats amb cordons Ilisos, i algun motiu de solcs incisos. Del típus montboló, olleta de coll exvasat sense decoració, fragments amb nanses tubulars horitzontals, i amb mugrons.

Algunes restes d'indústria lítica de roca local (sílex, quars, lidita, corneana), d'altres sílex de qualitat important. Acompanyen aquests materials tres punxons, una dena de collar de caláita, dues denes de calcària, un microgranit perforat, i una destral petita de corneana. Probablement són del Bronze antic-mitjà les nanses de botó de cinta, i les prensions en forma de llengüeta.

Del Bronze final, fragments d'acabats pentinats o polits principalment, pertanyents a urnes, i plats-tapadores, ornats amb incisions, acanalats, impressions i decoracions plàstiques (cordons, mugrons). Cal assenyalar la troballa de petits trossos sense forma de material de bronze. D'època ibèrica, terrisses fetes a torn, comuna oxidada, grisa de la costa catalana, dita emporitana, i púnica. I d'època romana, de les quals destaca una vora de T.S. clara D.

Treballs arqueològics: J. Danés 1933 i 34; R. Sala i M. Oliva 1969; A. M. Muñoz i M. L. Pericot 1970 í 71.

Bibliografia: A. M. Muñoz i M. L. Pericot 1975; Annals del PHOC 1980-1981; J. Maroto 1985; J. Canal i E. Carbonell 1989.

Informació extreta de:

Llibre "Les Comarques Gironines, Del Paleolític als Visigots. Catàleg de Jaciments" de Pere Cantón i Playà

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)