La desaparició es deu a l'arribada dels romans a Llafranc, segons els arqueòlegs
ALBERT VILAR / Palafrugell · El poblat ibèric de Sant Sebastià, a Palafrugell, es va abandonar durant el segle II aC amb l'aparició de la vil·la romana de Llafranc. I aquest trasllat es va fer sense violència, segons els resultats de la campanya arqueològica realitzada aquest any.
La sisena campanya arqueològica al jaciment ibèric de Sant Sebastià que ha dut a terme la Universitat de Girona, amb el suport de l'Ajuntament de Palafrugell, està ratificant la hipòtesi que l'abandonament del poblat es va fer durant el segle II aC sense violència, ja que les noves cases trobades tampoc no presenten senyals d'haver estat enderrocades ni cremades.
El director de les excavacions, Antoni Rojas, va reconèixer ahir que el poblat va conviure un temps amb la vil·la romana, que es va trobar a Llafranc. Prova d'això és la presència de ceràmica romana al poblat ibèric. Però, gradualment, els indígenes van anar desplaçant-se cap al nou assentament.
Al llarg d'aquesta campanya s'ha descobert una casa més a la banda oest del poblat, després de les cinc que s'havien trobat durant les actuacions anteriors. I les restes d'una altra casa a la banda est, deixant un carrer central, que acaba en un petit camp de sitges (cavitats obertes al terra per emmagatzemar cereals), que presenten la peculiaritat que són molt profundes.
Peces de joc?
A la nova casa de la banda est, que és com la resta, de planta rectangular amb dues estances, s'han trobat moltes peces de ceràmica discoïdals. «Surten a tots els poblats, però no se sap del cert quin era el seu ús. El més comentat és que poguessin ser fitxes de joc», va explicar Rojas.
A més també s'han trobat moltes peces de ceràmica, entre les quals destaquen els dos plats indígenes molt ben conservats fets al mateix poblat i de certa elaboració. A part de ceràmica, també s'han trobat diverses peces de bronze, com ara dues sivelles, claus i un possible bisturí.
Noves campanyes
Amb vista a les noves campanyes, Rojas va explicar que la intenció és continuar excavant la zona central del poblat, on han trobat la sisena casa de la banda oest. «Volem aprofundir sobre el coneixement de les cases», va dir. Però també volen mirar de fer excavacions a les zones de les cares nord i oest per veure si el poblat anava més enllà o no. Actualment el poblat fa més d'una hectàrea.
Publicada a "El Punt" el dia 24 de setembre de 2003
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)