Es tracta d'un sepulcre de corredor del Neolític final-calcolític (cultura megalítica), conegut de molt antic com Cova dels Alarbs. Està situat en el paratge ja documentat a l¡any 1110 com Arqueta, entre els termes d'Espolla i Sant Climent, a un 150 metres d'altitud a la serra de l'Albera.
Donat a conèixer científicament per Antoni Balmanya a l'any 1879. Hi realitzaren treballs arqueològics Pere Bosch i Lluís Pericot a l'any 1920; J. Ruiz a l'any 1970; J. Castells i RVilardell a l'any 1982; G.E.S.E.A.R.T a l'any 1994.
De l'excavació de Bosch i Pericot, es recuperaren fragments de vas campaniforme fets a mà, altres bocins d'atuells i un ganivet de sílex.
De l'excavació de Ruiz es recuperaren molts fragments ceràmics a mà, alguns amb decoració incisa. Objectes de guariment, nombroses denes de collaret d'esteatita i una calaita. Tres paletes d'esquist subrectangulars i un molí de mà trencat.
Joan Calverol hi trobà a l'any 1970 un gra de collaret d'or.
Informació extreta de:
Llibre "Les Comarques Gironines, Del Paleolític als Visigots. Catàleg de Jaciments" de Pere Cantón i Playà
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)