Situat a l'est del nucli urbà, del veïnat de Camallera, prop de la carretera de Vilopriu, vora un antic estany actualment dessecat.

Es tracta d'un hàbitat indígena d'època ibero-romana, entre els segles II aC i II dC, compost d'un aljub (dipòsit) d'opus signinum, probablement per premsar raïms o olives, un fons de cabana i diverses sitges.

Va ser descobert a l'any 1974 i J. Casas hi realitzà treballs arqueològics als anys 1974, 1975 i 1979.

S'hi trobà terrissa de l'aljub: oxidada indígena, comuna grollera, kalathoi pintats, grisa emporitana, de parets fines, campaniana (tipus emporità), T.S. sud-gàl.·lica, T.S. aretina, lluerna. També la part superior d'un molí. Àmfora greco-itàlica, itàlica i Dressel tipus 2/4 de la Tarraconense.

Al fons de la cabana s'hi trobà ceràmica reduïda, gris emporitana; àmfores greco-itàliques i Dressel forma 1 amb pasta DB de procedència campaniana.

A les sitges s'hi trobà ceràmica comuna oxidada i reduïda indígena, gris emporitana, de paret fines, ceràmica d'Aco, campaniana A, T.S. aretina, àmfora Dressel 1, tegulae, dolia.

També s'hi trobà dos fragments de molí i una javelina de ferro.

Segurament està relacionat amb la vil·la romana de Lluena

Informació extreta de:
Llibre "Les Comarques Gironines, Del Paleolític als Visigots. Catàleg de Jaciments" de Pere Cantón i Playà 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)