Està situat a Roses, en el paratge anomenat els Guills del mas Marés, a la part alta del vessat esquerra de la riera Quarentena.

Correspon període del neolític final, calcolític (cultura megalítica).

Fou descobert per l'Esteve Martínez i Castey i la familia Pàramo arran d'una excursió per la zona el 1998. A inicis del 1999 el GESEART confirmà que es tractava d'un nou megàlit. El mes d'abril del 2000 s'excavà i es restaurà, essent inaugurada el mes següent dins el context de la IV Festa Megalitica de Roses.

Es tracta d'una cova-dolmen formada per una cavitat natural i un corredor artificial de lloses unides per dues parets de pedra seca. La cova orientada sud-oest a 236º (+/-10º), es troba en un terreny on abunda el gneis i el quars i presenta una planta de tendencia el·liptica molt irregular. El corredor conserva tres lloses, una de quars amb forma triangular erosionada i dues de gneis amb forma rectangular obtinguda pel repicament dels seus caires i extrems superiors.

Informació extreta de:
"Les Comarques Gironines. Del Paleolític als Visigots" de Pere Cantón i Playa
"web www.rosesdigital.com."

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)