Després de l'esplendor ve la decadència, i la família Agullana que juntament amb els Campmany, els Caramany o els Sarriera, era una de les més poderoses de la ciutat, no va tenir altra sortida per superar la ruïna que vendre la casa cap a finals del segle XVIII o principis del XIX.

A partir d'aquí, l'edifici va passar a mans de diferents propietaris gironins (la Diputació, l'any 1916, va intentar convertir-la en la seva seu) fins que, acabada la Guerra Civil, es va convertir en un convent de monges on s'instruïen les minyones que després passarien a servir a les cases riques de Girona.

Finalment , l'arquitecte gironí Joan lluís Frigola i uns amics la van adquirir a mitjans dels anys vuitanta i la van remodelar per convertir-la en habitatge. El projecte de restauració va intentar conservar i recuperar els elements que havien estat coberts distribuint els espais segons les necessitats de cadascú. Frigola es va quedar la part de clausura del convent, en la qual es conserven uns magnífics taginats.

Informació extreta de "Edificis de Girona. El Punt". M. Torns

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)