Es tracta d'un santuari marià a sobre del penyal singular que culmina el massís de Rocacorba.
La seva existència consta en el document de cessió que l'any 1161 Berenguer de Rocacorba, la seva muller Flors i llur fill Berenguer feren al bisbe de Girona Guillem de Peratallada de les exaccions que tenien sobre l'església de Santa Maria. Fou a partir d'aquell moment que l'església, que fins aleshores havia estat pertinença del castell del qual era titular, passà a ésser possessió del bisbe de Girona. Aquell mateix any foren definits els drets de capellania de Rocacorba, amb intervenció de l'esmentat Berenguer. Un esment posterior del lloc és de l'any 1184, qun Miró II, que tenia una possessió del castell de Rocacorba per una permuta que el seu pare n'havia fet pel castell d'Hostoles, féu una donació a l'església a l'església de Sant Vicenç de Canet d'Adri.1
Durant el segle XIV sembla que l'edifici era en bon estat, tot i que possiblement l'església fou reformada: hom hi afegí altars i capelles ja que l'any 1420, amés de l'altar major, consta que hi havia un altar dedicat a Sant Salvador i un altre a Santa Bàrbara. Els segles XIV i XV, quan el castell va decaure, l'església fou transformada en santuari marià.1
Els terratrèmols de l'any 1428 devien destruir totalment l'església, ja que en la visita que hi tingué lloc l'any 1432 hom féu constar: "ecclesiam totaliter destructam propter terremotum". Al mateix temps hom ordenà que es fés una petita construcció per tal d'aixoplugar un altar dedicat a Santa Maria, altar que l'any 1511 hom indicava que es fes al mateix lloc on havia estat instal·lat abans de la destrucció.1
El segle XVIII l'església sofrí una restauració. S'ordenà construir un cambril per a mostrar la imatge de la Mare de Déu, una talla gòtica del segle XIV. I el 1761 consta l'existència de tres altars en el temple: el major, el de la Mare de Déu dels Dolors i el de Sant Eudald.1
Durant les obres de restauració que es varen dur a terme el segle XX, aparegué l'estructura romànica de l'edifici, que havia estat amagada per les obres fetes al segle XVIII. Al costat de l'edifici actual hi ha adossada una albergueria.1
A l'interior de l'església és venerada una imatge, còpia de l'antic exemplar gòtic de la Mare de Déu de la Pera, talla d'alabastre policromat conservada ara al Museu d'Art de Girona.1
De l'antiga capella de Santa Maria del castell de Rocacorba, actualment només resten unes quantes filades, cobertes per la vegetació, datables com les anterior al segle XIII.2
1 Catalunya Romànica, vol. V, Antoni Sanz i Alguacil i Jordi Vigué i Viñas
2 Catalunya Romànica, vol. V, Maria Lluïsa Casas i Loscos
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)