Situat a la vora del nucli urbà, la seva estructura quadrada es divisa mentre s'arriba al poble. Fou aixecat al segle XV pels senyors de Bestrecà, els quals anteriorment ocupaven el castell situat al cim de la muntanya del mateix nom (veure Castell de Bestrecà), dintre el terme de Beget. El trasllat a aquesta nova residència es deu a que, els Baturell, senyors de Bestrecà, van patir l'assalt remença i la fortalesa fou saquejada i els senyors vexats pels pagesos revoltats. Al segle XVII, el marquès d'Almazan el volia enderrocar amb l'excusa de que era un refugi de bandolers, però Catalunya protestà i feu derogar l'ordre.
Des de que fou bastit, els Baturell l'adoptaren com a residència permanent fins que Bonaventura Puigbaturell-Bestrecà i d'Asper, en la segona meitat del segle XVIII es casà amb Teresa de Càncer, la qual amb anterioritat havia estat casada amb Ramon de Sants, senyor de la casa de Montrodon. A partir d'aquell moment, les propietats passaren a la família Sants.
Al començament del segle XIX consta com a senyor d'Oix, de Talaixà i de la casa de Montrodon, Bonaventura de Sants i Baturell, que el 1806 va contraure matrimoni amb Teresa de Gregorio, succeint-los llur fill Bonaventura de Sants i de Gregorio, que morí sense descendència. El títol de Bestrecà anà a raure a mans dels Marquesos de Monistrol, els Escribà de Romaní, fins que es va perdre.
Informació extreta de:
"Els Pobles Gironins - Vol. VI- La Comarca de la Garrotxa (I)" de Maruja Arnau i Guerola
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )