Pere de Palol i Salellas
(Girona, 25 de gener de 1923 — Barcelona, 4 de desembre de 2005) fou un arqueòleg català, fill de l'escriptor Miquel de Palol i Felip i pare de Miquel de Palol i Muntanyola.
Va estudiar a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Pericot i Garcia, Martín Almagro Basch i Francesc Riuró i Llapart, tot col·laborant en les excavacions d'Empúries, i es va doctorar a la Universitat de Madrid. Fou director en funcions del Museu Arqueològic de Girona fins que el 1956 va aconseguir la plaça de catedràtic d'arqueologia i prehistòria a la Universitat de Valladolid i a partir de 1970 fou catedràtic d'arqueologia paleocristiana a la Universitat de Barcelona.
És considerat la principal autoritat espanyola en arqueologia paleocristiana i des de 1964 fou fundador i president de les Reunions d'Arquelogia Cristiana Hispànica,
Va ser director de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de Barcelona entre els anys 1977 i 1983. El 1978 fou nomenat membre de l'Institut d'Estudis Catalans juntament amb Joan Maluquer de Motes, i de 1990 a 1995 en presidí la Secció Historicoarqueològica, i el 1982 fou assessor del Consell d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Va ingressar el 2000 a la Pontificia Academia Romana di Archeologia, i el 2002 va rebre la Pàtera d'Honor d'Arqueologia Catalana.
Va realitzar nombroses excavacions i estudis arqueològics, entre altres en el Castrum visigòtic del Puig Rom a Roses, la necròpoli d'Agullana, en la ciutat romana de Clunia, al temple paleocristià i l'hàbitat profà del Bovalar, a Seròs (Segrià), als temples paleocristians de Fornells i son Bou (Menorca) i son Peretó (Manacor), i a la vila romana d'Almenara-Pures entre altres.
Informació extreta de Viquipèdia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)