Josep Tarrús Galter
Girona, Gironès, 1949. Arqueòleg i prehistoriador. Format a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l'any 1999, fou professor de prehistòria i història antiga a la delegació de Girona de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, entre 1979-85, i des del 1977 és conservador del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.
La seva recerca s'ha centrat en els períodes neolític i calcolític, sobretot a les comarques de l'Alt Empordà i la Garrotxa, on ha excavat coves d'habitació i sepulcrals, dòlmens, menhirs i poblats a l'aire lliure. Entre les seves nombroses publicacions destaquen La cova sepulcral del Neolític Antic de l'Avellaner (Cogolls, Les Planes d'Hostoles, La Garrotxa) (1990, en col·laboració), El poblat lacustre neolític de la Draga. Excavacions de 1990-1998 (2000, en col·laboració) i Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i Cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental) (2002). És membre de la Comissió Assessora d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya des de l'any 2002.
Informació extreta d'Enciclopèdia.cat
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)