Del 1958 al 1983 fou catedràtic i cap del departament d'hispàniques a la Universitat de Nottingham, a més de professor visitant a diverses universitats nord-americanes, entre les quals la de Harvard i la de Cornell. Estava especialitzat en historiografia peninsular, i publicà diversos treballs i edicions crítiques de texts medievals castellans. El seu estudi de la vida de Joan Margarit i Pau, publicat en anglès el 1955, fou editat en una versió catalana el 1976.
Fou membre fundador de l'Anglo-Catalan Society, membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans (1962), de la Real Academia de la Historia (1975), de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1980), de l'Acadèmia Britànica (1980) i de la Royal Historical Society (1990). Fou també cofundador de l'Association of Hispanists of Great Britain and Ireland (1984), que presidí durant un any. El 1995 li fou atorgat el premi Catalònia i el 2002 cedí la seva biblioteca a la Universitat de Girona, en la qual continuà les seves recerques sobre el Cardenal Margarit en col·laboració amb Mariàngela Vilallonga fins a la seva mort el 21 de febrer del 20111.
1 Informació extreta de Viquipèdia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)