Mas Llorenç

Vist: 2520
Mas Llorens, de Salt. Foto: J.Bohigas
Mas Llorens, de Salt. Foto: J.Bohigas

El mas Llorenç o Llorens, situat al costat mateix de l'església, a la banda de ponent, és de propietat municipal i acull les instal·lacions del museu de l'aigua. En destaca la torre de defensa i algunes gàrgoles com a elements ornamentals. Actualment la casa ocupa una part de l'antic cementiri baix-medieval1.

Es desconeix el domini inicial que tenien els Llorens sobre la torre de defensa que en un principi no estava integrada a les dependències d'habitatge del mas, ja que era més un element de protecció del conjunt de masos que l'envoltàven i un punt estratègic de control del camí d'Amer que segurament passava pel seu costat nord. No va ser fins a les reformes posteriors al segle XV que es devia integrar al conjunt de l'habitatge del mas.

El cognom Llorenç apareix en documents de Salt des de principis del segle XIII, quan l'any 1217 en Pere Llorens, mitjançant un precari d'establiment atorgat per Bernat de Cartellà, entra en Possessió de diverses peces, entre elles dos quadrons de la partida Matella. Paral·lelament a aquest fet, els Llorenç efectuen un seguit de compres, bàsicament terres: durant el mateix any 1217, Ramon Llorenç adquireix a Berenguer i Beatriu de Salt el camp Colomer, un quadró de terra i borda per construir-hi cases, una feixa i una borda que tenia Deulofeu, i una horta de Pere Esteva que era de Bernat de Cartellà, tot plegat per 500 sous1.

És un dels masos més antics de Salt i durant els segles XIV i XV, els Llorenç són els que apareixen majoritàriament en el patrimoni documentat del terme. Són el millor el millor exemple de la pagesia rica que diversificava les seves activitats. Possessors d'un patrimoni extens de terres de conreu format abans del segle XIII i engrossit el XIV, prenien partit en el control dels molins de la parròquia i s'aventuraven en empreses comercials. La seva posició relativa respecte de la resta de veïns és de clara superioritat, ja que no tant sols actuaven com a batlles per al Benefici dela Sagristia Major de la Seu, sinó que al seu torn eren senyors i propietaris de petites explotacions familiars i dels homes que les habitaven2. És de destacar la compra que Ramon Llorens fa a Francesc Artau, el 1381 i el 1385, de les cases anomenades mas Artau amb les seves terres1.

Una mostra de la importància del mas en aquella època la tenim quan el 16 d'agost de 1467 arriba el príncep Ferran a Salt, procedent d'Amer, i s'hospeda al mas Llorens: "Digmenge a XVI dagost dit arriba lo ilustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e loctinent general del Senyor Rey en la parroquia de Salt, [...] E dilluns a CVII del dit mes lo dit Senyor Primogenit ab los magnats de la sua cort entra en la ciutat de Gerona e monta al castell de Geronella e apres tornassen al loc de Salt, on tenia lo camp e ell posant a la casa den Llorens..."3. Les necessitats de protecció del príncep Ferran el devien portar a hospedar-se a Salt, en un indret ben defensat. La torre en aquest moment ja existia, però no hi ha evidències materials d'estructura que formessin un mas, en canvi, en el document citat no es fa referència a una torre, sinó a una casa1.

En un moment imprecís dins el primer terç del segle XVI es realitza una gran reforma de la torre. L'evolució de les tècniques militars i l'armament deixa obsoletes les antigues defenses i obliga a crear-ne de noves. Mentre es mantenen les espitlleres de ballesta en el segon i tercer pis, s'obren a la planta baixa i primer pis noves espitlleres, preparades per disparar amb arma de foc1.

Al segle XVI i començaments del XVII la família Llorens tenen un important creixement econòmic i els porta a engruixir el seu patrimoni amb l'adquisició de diversos masos i terres de Salt. El 1576, Pere Llorens compra a Carta de Gràcia la Torre de Santdionís amb quatre peces de terra per 1.500 lliures barceloneses. El 1614, Gaspar Llorens compra en pública subhasta tot el mas Guich i les seves terres. El 1619, Gaspar Llorens compra la casa anomenada carnisseria. El 1622, aquest mateix Gaspar adquireix el mas Devesa; el 1633, en l'inventari postmortem s'hi afegeix el dret de poder vendre pa i vi i de tenir hostal al terme de Salt, una casa a Salt (potser l'anomenada carnisseria, que estava situada prop de la Torre de Santdionís) i dues cases a Girona i el mas Saela de Domeny1.

També és a principis del segle XVII que es construeix el nou edifici, tal i com queda palès en la inscripció de la llinda de la finestra del primer pis de la cara principal de la torre, on es pot llegir "Gaspar Llorens me fecit 1609", en aquest moment s'envaeix part de l'antic cementiri, amb la construcció d'un edifici annex a la torre i el reducte. També s'afegeix una escala de cargol que comunica el primer pis de la nova edificació amb el segon pis de la torre1.

L'activitat econòmica dels Llorens estava relacionada amb l'agricultura, sobretot el cultiu del blat, i especialment amb la ramaderia que es pot constatar a l'Inventari de Gaspar Llorens: "vint-i-tres borrechs, vint anyelles, tres marros, quaranta dos aüelles ab llur anyell, altres trenta aüelles, dos bous, dos vadells, una burreta, un porc"1

A partir del segle XVII, una política d'aliances matrimonials comporta la integració de les terres i propietats del mas Llorens als Cortada de Santa Eugènia de Ter, quan la filla de Gaspar Llorens es casa amb Narcís Cortada. D'aquesta família passa als Font de Girona i d'aquests als Camps, futurs Marquesos de Camps1.

A la mort de Pelagi de Camps, es descriu el mas i surten hortes que ja sortíen com a pertinences del mateix des de ben antic, i també com el difunt marquès havia redimit les diverses prestacions que es feien a la capella de Nostra Sra. del Àngels de l'Altar Major de la Seu de Girona: "Toda aquella manso heredad denominado Manso Llorens situado en el término de Salt compuesta si bien formando una sola labor, de las fincas o suertes siguientes: una casa cabeza del Manso con su era y porche situada en indicado término lindante por el norte con tierras de los señores otorgantes (s'entén els legítims successors del marquès), al sur con la carretera de Salt, al este con el cementerio de la iglesia parroquial del mismo pueblo y al oeste con los mismos señores otorgantes", i a més una peça dita "Horta Salleres" de l'antic mas Guich, de quatre vessanes, una altra peça del mas Guich, una vessana, una peça dita camp Quintana de 53 vessanes, una peça dita "camp dels frares", un camp dit Nostra Senyora de 9 vessanes, una altra peça dita "camp Noguers" d'11 vessanes, i 3 peces més amb un total de 10 vessanes. Al mateix temps es remarca que s'han extingit els pagaments de censals i es fa recompte de les propietats del mas que el marquès havia venut1.

L'any 1988, Xavier Alberch i Josep Burch varen realitzar prospeccions arqueològiques al mas Llorens i del treball de l'estudi documental juntament amb el resultat de les prospeccions, en fan un resum en el llibre "Els masos fortificats del Pla de Salt", editat pel Servei Municipal de Publicacions de l'ajuntament de Salt, l'any1991. 

1 Els masos fortificats del pla de Salt, per Xavier Alberch i Josep Burch
2 Societat i economia a Salt a la baixa edat mitjana, per Lídia Donat i Pérez
3 Arxiu Històric Municipal de Girona, Manual d'acords, de 1465-68, foli 112.

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)