Mas Mut

Vist: 2385

El mas Mut i la família Mut es troba documentat l' 1 de gener de 1233, en un document que es troba en el Cartoral de Carlemany de l'Arxiu Diocesà de Girona,  en que Grau, vescomte de Cabrera, fa definició i absolució a favor de Pere Mut de Salt, del domini que tenia sobre la seva persona, descendència i béns, i en cobrà 100 sous barcelonins1.

El 1245 el bisbe Guillem de Cabanelles va fer testament i deixà a la Prepositura del mes de desembre tot allò que tenia en el mas Pere Mut de Salt ("quidquid habemus in manso Petri Mutu de Saltu")2. L'any 1305, Berenguer Llorenç i Pere Mut són esmentats a la primera visita pastoral que es conserva de la parròquia de Sant Cugat de Salt1.

El 1357, segons el registre 31 de la secció 1ª de l'Arxiu Diocesà de Girona, l'abat de Sant Pere de Galligans i els canonges de la Seu gironina denunciaren al bisbe que Raimon de Sitjar, Pere de Prat, Guillem Bayer, ciutadans de Girona, i Pere Mut, de la parròquia de Salt, feien un rec "in rivo Ticeris et supra rechum vocatum Comtal" i que perjudicaven el molí que hi posseïa l'Església. El bisbe Berenguer de Cruïlles els dóna 6 dies de temps perquè abandonessin l'empresa sota pena d'excomunicació. El 1362, en el llibre antic dels Feus de l'Arxiu Diocesà de Girona, es parla de Raimon Mut: "... Bernardus de Citgario recipit totam deciman expletorum un duabus petiis terrae Raimundi Muti"1.

Els Mut també s'emparenten amb altres famílies reconegudes de Salt, com és el matrimoni entre Pere Caselles, hereu del mas Caselles, amb Margarida Mut, tal i com consta en l'heretament atorgat per Magí Caselles, a favor del seu fill Pere, documentat en el pergamí conservat a l'Arxiu Històric de Girona de data 8 de maig de 15823. De la mateixa forma també disposaven de possessions al nucli urbà de la ciutat de Girona, com queda palès el 21 d'octubre de 1619, en el document dee venda atorgada per Joan Mut, pagès, senyor útil i propietari del mas Mut de Salt, a favor de Joan Miquel Savarrés, ciutadà honrat de Girona i notari públic, i Joan Agustí Savarrés, fill seu, també ciutadà honrat de Girona, d'una casa situada al carrer de la Ferreria Vella, a la ciutat de Girona, pel preu de 140 lliures barceloneses4. També eren propietaris de terres a Montfullà, ja que el seu domini consta com a afrontació en una venda de l'11 de novembre de l'any 1490, atorgada per Pere Miquel Campins d'una peça de terra boscosa, situada a Montfullà, que afronta al nord amb dominis del Mas Mut5

1 Revista la Farga número 10, Març 1980, pàg. 14, per Josep Clara.
2 España Sagrada, Vol. XLIV
3 Arxiu Històric de la ciutat de Girona. Pergamins. Registre 049650
4 Els Pergamins de l'Arxiu del Marquès de Camps. Num. 79. Per Narcís Castells i Mª Assumpció Colomer
5 Els Pergamins de l'Arxiu del Marquès de Camps. Num. 386. Per Narcís Castells i Mª Assumpció Colomer

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)