El castell de Cartellà es troba en una plana, lleugerament enclotat, aprofitant la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola com a fossars de defensa a llevant i a ponent.

La planta del cos central del castell és lleugerament trapezial. L'edifici s'organitza al voltant d'un pati. Les tres naus construïdes estan situades al nord, a l'oest i al sud. La porta principal s'obre a la façana est que no té cap edifici adossat però disposa d'un gruix de paret d'uns 105 cm i una alçada considerable. Per accedir a l'esplanada que hi ha davant d'aquesta porta cal passar per un portal situat sota la torre mestra, que queda unida a la resta de l'edifici per una prolongació del mur nord¹.

L. Monreal i M. de Riquel daten part dels murs d'aquest notable edifici als segles XII i XIII, mentre que una bona part de la construcció del castell i les finestres són, segons aquests autors, del segle XIV. També hi han afegits d'època moderna com l'escalinata interior. L'aparell constructiu dels murs perimetrals és d'un tipus força irregular, només al mur est del castell, on hi ha la porta principal, veiem fragments d'opus spicatum. Per les seves característiques formals correspon mes aviat al típic castell palau d'època gòtica¹.

Formant part del conjunt d'edificacions, però separada del cos principal del castell, hi ha la capella de la Mare de Déu de l'Esperança del Castell de Cartellà

Els Cartellà són esmentats en diferents documents del segle XII. L'any 1107, Arnau de Cartellà, segons F. Montsalvatge, signà com a testimoni dels capítols matrimonials realitzats entre el comte de Besalú i la filla de Ramon Berenguer III de Barcelona. No és però fins l'any 1238 que trobem la primera referència del castell. En aquesta data es produí la institució d'un sacerdot a la capella de Santa Maria del castell de Cartellà, realitzada per Galceran de Cartellà i la seva muller Agnès, i fou dotat amb diverses rendes provinents dels termes de Sant Gregori, Cartellà, Ginestar i Canet d'Adri. El 1242, trobem en el testament del vescomte Guerau de Cabrera la cessió de "part de l'honor de Cartellà" al seu fill primogènit. L'any 1305, Jaume II assignà els castells d'Hostoles, Puig-alder, Colltort i Rocacorba sota la competència i la jurisdicció criminal de Guillem Galceran de Cartellà, el qual, en morir el 1306, els deixà a la seva néta Beatriu de Cabrenys. El 1321, el castell de Cartellà fou comprat per Ramon de Xetmar. Més tard, l'edifici passà als Milany, ran del matrimoni entre Pere de Milany i Ermessenda de Xetmar, filla i hereva de Ramon de Xetmar. La senyoria del castell resta documentada en mans dels Milany fins al 1430, data en la qual Galceran de Milany i Pinós és esmentat com a senyor dels castells de Cartellà i de Tudela. El 1448, n'era senyor Francesc Galceran de Pinós¹. La fortalesa de Cartellà fou escenari de lluites que es produïren durant la guerra civil catalana del segle XV, així és com el 22 de juny de 1467 Bernat de Margarit de Pau capitulà el castell de Cartellà davant l'exèrcit del duc de Lorena, establint les capitulacions amb el seu cunyat Joan de Sarriera, futur batlle general, amb qui pactà donar-se dotze dies per rebre socors, establir una treva i llibertat per sortir de Cartellà i retornar a Girona².

Altre contingut relacionat:
Genealogia dels Cartellà

En l'actualitat a l'edifici del castells s'hi estan executant treballs de restauració per a organitzar-hi events (Veure Web)

¹ Informació extreta de "Catalunya Romànica, vol V"
² Els Margarit de Castell d'Empordà, de Maneul Güell, pàg.47
Fotografies de Lluís Bohigas Vidal (any 1955) - Portalgironí (actuals)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)