Castell de Cartellà

El Castell de CartellàEl castell de Cartellà es troba en una plana, lleugerament enclotat, aprofitant la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola com a fossars de defensa a llevant i a ponent.

La planta del cos central del castell és lleugerament trapezial. L'edifici s'organitza al voltant d'un pati. Les tres naus construïdes estan situades al nord, a l'oest i al sud. La porta principal s'obre a la façana est que no té cap edifici adossat però disposa d'un gruix de paret d'uns 105 cm i una alçada considerable. Per accedir a l'esplanada que hi ha davant d'aquesta porta cal passar per un portal situat sota la torre mestra, que queda unida a la resta de l'edifici per una prolongació del mur nord1.

L. Monreal i M. de Riquel daten part dels murs d'aquest notable edifici als segles XII i XIII, mentre que una bona part de la construcció del castell i les finestres són, segons aquests autors, del segle XIV. També hi han afegits d'època moderna com l'escalinata interior. L'aparell constructiu dels murs perimetrals és d'un tipus força irregular, només al mur est del castell, on hi ha la porta principal, veiem fragments d'opus spicatum. Per les seves característiques formals correspon mes aviat al típic castell palau d'època gòtica1.

Formant part del conjunt d'edificacions, però separada del cos principal del castell, hi ha la capella de la Mare de Déu de l'Esperança del Castell de Cartellà

Altre contingut relacionat:
Genealogia dels Cartellà

En l'actualitat a l'edifici del castell s'hi estan executant treballs de restauració per a organitzar-hi events.

1 Informació extreta de "Catalunya Romànica, vol V"

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)

El Castell de Cartellà al llarg del temps

Els Cartellà són esmentats en diferents documents del segle XII. L'any 1107, Arnau de Cartellà, segons F. Montsalvatge, signà com a testimoni dels capítols matrimonials realitzats entre el comte de Besalú i la filla de Ramon Berenguer III de Barcelona. No és però fins l'any 1238 que trobem la primera referència del castell. En aquesta data es produí la institució d'un sacerdot a la capella de Santa Maria del castell de Cartellà, realitzada per Galceran de Cartellà i la seva muller Agnès, i fou dotat amb diverses rendes provinents dels termes de Sant Gregori, Cartellà, Ginestar i Canet d'Adri.

Llegeix més...

Concessió del dret de patronat del castell de Cartellà (11 desembre 1319)

L'11 de desembre de 1319, Beatrix de Cabrencio, vescomtessa de Rocabertí, filla dels difunts Ermessenda i Bernat-Hug, amb el consentiment del seu espòs el vescomte Dalmau de Rocabertí, concedeix a Galceran de Cartellà, a Arnau de Muntanyans i a Ramon de Caselles, doctor en dret, de Girona, marmessors testamentaris de la seva mare, Ermessenda (en motiu del qual tenien els castells de Rocacorba, Cartellà i Tudela), que mentres retinguin el castell de Cartellà (segons disposava el seu testament), puguin exercir el dret de patronat que l'expressada senyora Ermessenda va llegar al Castell de Cartellà, a saber, la presentació de cinc preveres per a iguals beneficis que havia fundat en les capelles de Santa Maria de Rocacorba, Sant Grau del castell d'Hostoles, Sant Salvador de Puigalder i les esglésies de Santa Maria d'Amer i Sant Daniel de Girona. (A. Bibliotèca Central, perg. 299)

Llegeix més...