El mas d'en Puignau, esmentat també com a Casal de Pugemon, es troba situat dins l'antic terme de la muntanya de Sant Baldiri. Ocupa un altiplà dominant presidit pel puig de Llaures, considerat l'inici marítim del cap de Creus septentrional. A finals del segle XIX tenia una gleva de terra de 1.800 vessanes, esteses per tot el promontori de puig Gros i banyades per cinc quilòmetres de litoral.
El primer esment que se'n coneix és el capbreu de la Celleria de Sant Pere de Rodes de l'any 1420. Aleshores s'anomenava casal d'en Pugemon i tenia celler, era, quintana i cinquanta vessanes de terra. Del segle XVI coneixem en Jaume Puignau i el seu fill Antoni Puignau, que maridà amb Margarida Carreras de Palau, el qual, després de passar penalitats econòmiques, vengué la meitat de l'heretat als hisendats Climent de la Selva de Mar, cosa que causà un gran conflicte familiar, ja que la titularitat del mas era compartida sense cap distinció de parts. Aquesta situació s'allargà fins que els descendents Nicolau Puignau i Francisco Climent Escofet fraccionaren el llegat i se'l repartiren. Fruit d'aquest divisió, l'edifici quedà integrament per als Puignau1.
La història d'aquest mas es pot consultar al llibre "Els masos perduts del Cap de Creus" d'Arnald Plujà i Canals.
1 "Els masos perduts del Cap de Creus", per Arnald Plujà i Canals
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)