Portal Gironí d'Història i Genealogia

Els inicis dels pobles de Canet d'Adri

Vist: 327

Hi ha pobles que deuen el seu origen a un castell feudal, entorn del qual van aplegar-se uns vassalls i van fundar les seves cases fins a esdevenir un poble, com és ara Rocacorba. Altres han crescut entorn d'un monestir, que els va donar treball, instrucció i terres per establir-se. Així va fer-se amb Sant Medir1.

Els pobles del municipi de Canet d'Adri, llevat de Rocacorba, van formar-se a base de l'agrupament d'unes famílies establertes en sengles masos, que van formar una comunitat, van aixecar una església dedicada a un sant i van crear una parròquia amb el terme delimitat. Al costat de l'església van fer-hi el cementiri i van impetrar del bisbe que dediqués el temple, beneís el cementiri, els declarés constituïts legalment en poble o parròquia i els nomenés un rector. El fet de l'origen espontani del poble no exclou pas la intervenció d'un bisbe, d'un abat o d'un senyor principal que impulsés l'associació en comunitat religiosa i, al mateix temps, fundés masos aïllats, que, units amb els altres, es constituïssin també en poble1.

No hi ha cap proba documental ni cap indici raonable que ens faci creure en la dependència feudal ni eclesiàstica dels pobles de Canet, Adri, Montcal i Montbó en els seus inicis. Si bé, la butlla del papa Benet VIII de l'any 1017 suposa que l'abat de Banyoles tenia alguna possessió a Canet i a Biert, no prova pas que ell hagués fundat el poble. Fora dels entorns de l'any mil, no consta de cap intervenció forana en el repoblament de les terres del terme de Canet més que la possessió dels masos per part de l'església catedral de Girona. Fou en època molt tardana quan els pobles van caure sota el domini feudal d'un noble que provava de subjectar-los als seus tributs i a la seva obediència, a la qual es resistiren1.

La cosa va comença a partir de l'any 785, quan els homes gironins van lliurar llur ciutat a Carlemany. Aquest va concedir un estatut a favor dels hispans, en virtut del qual, aquells que ocupaven unes terres desertes i les conreaven durant trenta anys, n'esdevenien propietaris i les posseïen en concepte d'alou amb exempció de servituds i tributs. Aquest sistema de fer pròpia una finca tenia el nom d'aprisió. L'emperador Lluís el Pietós, l'any 816, va confirmar l'estatut a favor dels hispans (veure document). El fet de trobar esmentats documentalment alguns alous al municipi de Canet es fa pensar que foren nombroses les terres obtingudes per aprisió i conservades en franc alou1

1 Canet d'Adri. Història dels pobles de municipi, de Jaume Marquès i Casanovas

Alou: És el domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles, que diferia així del que hom tenia en feu o en emfiteusi. Prové del nom franc «alôd» que significa domini íntegre. Els juristes medievals digueren que el qui posseïa en alou no tenia altre senyor superior sinó Déu (Pons Guri, a la Gran Enciclopèdia Catalana).

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)