Els orígens de la ciutat de Girona venen marcats per una ubicació geoestratègica peculiar, marcada per la terrassa fluvial que forma l'abocament al Ter, dels rius Onyar, Güell i Galligants, que desguassen les aigües de les valls i turons que l'envolten i que marquen una frontera natural protegida, però de fàcil pas, entre el sud de la península i la plana de l'Empordà, que és l'avantsala per a la travessa dels Pirineus que dóna accés al nord del continent.

Segle XI

Aquest segle suposa el començament d'un període fonamental en el desenvolupament de la societat catalana, que va del segle XI al segle XIII. S'introdueixen les institucions feudals, s'independitza totalment de França tant políticament com a nivell eclesiàstic, neix l'estat català i acaba amb la integració catalano-aragonesa i la expansió mediterrània.

Segle XII

Catalunya, ha nascut com a nació i hom utilitza equest nom per identificar-nos: "catalaunicus herox", "dux catelenenis", "catelans", "catlans". La procedència d'aquest nom doncs el més probable és de que vingui de "gent dels castells", ja que llavors se n'havien construït molts arreu de les nostres terres.

En aquest segle es viu un reagrupament dels diferents comptats, com a conseqüència de diversos enllaços matrimonials, que culmina amb la consolidació de la unió de Catalunya i Aragó per Ramon Berenguer IV, la incorporació del Rosselló i el Pallars per herència de Alfons I (II d'Aragó) i la conquesta de Terol, entre d'altres.

Segle XIII

Aquest segle gira entorn d'una època de gran expansió catalana centrada en la figura de Jaume I, el conqueridor, que pren el testimoni del seu pare el rei Pere I (II d'Aragò), el qual havia participat en la batalla de Navas de Tolosa, que suposava el principi de la fi de la dominació àrab a la península. La campanya de Mallorca i la conquesta de València són dos fets destacables de la vida d'aquest rei.

Segle XIV

Els reis de Catalunya i Aragó continuen amb la mateixa política expansionista iniciada el segle anterior per Jaume I el conqueridor i Pere el gran.

En època de Jaume II, els Almogàvers comandats per Roger de Flor ajuden als grecs a combatre la invasió turca, si be l'assassinat en mans gregues de l'almirall català, capgira la situació i al crit de "Desperta ferro", els catalans devasten aquest país en la cèlebre "Venjança Catalana".

Segle XV

L'inici de segle ve marcat per les disputes engendrades, a la mort sense successió de Martí l'humà, entre el Compte d'Urgell i Don Ferran d'Antequera, Infant de Castella, resoltes finalment pel "Compromís de Casp" a l'any 1412, que va portar, com a conseqüència, la instal·lació a Catalunya de la dinastia castellana dels Trastàmara, ja que la por a que esclatés una nova guerra, va fer que els catalans acceptessin aquesta situació, en lloc de proclamar rei al Compte d'Urgell i donar-li suport.