Portal Gironí d'Història i Genealogia

Girona - Segle XIII

Vist: 2581

Segle XIII

Aquest segle gira entorn d'una època de gran expansió catalana centrada en la figura de Jaume I, el conqueridor, que pren el testimoni del seu pare el rei Pere I (II d'Aragò), el qual havia participat en la batalla de Navas de Tolosa, que suposava el principi de la fi de la dominació àrab a la península. La campanya de Mallorca i la conquesta de València són dos fets destacables de la vida d'aquest rei.

A las fi d'aquest segle, mort Jaume I, el succeeix el seu fill Pere II, el gran (III d'Aragó). El qual, amb la seva esquadra comandada per Roger de Llúria i el famosos almogàvers, domina la mediterrània i participa en la major part dels conflictes del seu entorn.

Any Principals esdeveniments
1206 Pere el Catòlic atorga als gironins dos nous privilegis; el de declarar la plena validesa de les escriptures públiques i la promesa de garantir la seguretat personal i l'ordre ciutadà.
1228 Arnau d'Escala funda la Pia Almoina del pa de la Seu.
1228 Al Plà de Girona hi ha constància de la localització de molins drapers i fariners prop de Domeny
1232 Jaume I concedeix un privilegi pel qual quedaren exempt de pagar lleudes, peatges, portatges i altres impostos anàlegs al trànsit, tant els vells com els que s'establirien en el futur.
1240
1241
Les corts catalanes es reuneixen a la ciutat de Girona, sota el regnat de Jaume I
1245 El canonge Bernat Vilafreser funda la Pia Almoina del vestuari de la Seu.
1253 Els dominicans funden el seu convent.
1272 Es lliura una concessió que ordenava que no es molestés ningú que hagués tingut possessions per espai de 40 anys seguits i pacíficament.
1284 Pere II feu extensius al gironins els usos i consuetuds de que gaudia la ciutat de Barcelona
1285 Felip II l'Ardit, envaeix Catalunya i posa setge a la ciutat de Girona.
1285 El nucli de jueus afincats al Call sofreix violentes agressions.
1292 S'estableixen els carmelitans a Girona, prop de l'Onyar.
Marc històric

Aquest segle gira entorn d'una època de gran expansió catalana centrada en la figura de Jaume I, el conqueridor, que pren el testimoni del seu pare el rei Pere I (II d'Aragò), el qual havia participat en la batalla de Navas de Tolosa, que suposava el principi de la fi de la dominació àrab a la península. La campanya de Mallorca i la conquesta de València són dos fets destacables de la vida d'aquest rei.

A las fi d'aquest segle, mort Jaume I, el succeeix el seu fill Pere II, el gran (III d'Aragó). El qual, amb la seva esquadra comandada per Roger de Llúria i el famosos almogàvers, domina la mediterrània i participa en la major part dels conflictes del seu entorn.

Al mig d'aquestes lluites, hi ha un fet important que afecta a la ciutat de Girona: Com a conseqüència de l'enfrontament de Pere II amb el Papa, en les lluites entre el güelfs i gibelins pel domini de la illa de Sicília, aquest nomenà Rei de Catalunya i Aragó a Felip l'Atrevit, rei de França, el qual envià un exèrcit d'invasió que assetjà Girona.

La Societat

En aquest segle, els ciutadans de Girona assoleixen els mateixos privilegis que els habitants de Barcelona.

Arriben les ordres mendicants: dominicans, mercedaris, franciscans i carmelitans. Es consolida el nucli de jueus afincats al call, que assoleixen un gran prestigi amb la seva escola cabalística.

La població creix, però aquesta estirada urbana i de progrés, contrastà amb les necessitats d'una capa de població marginada i indigent, per causa de la pobresa i les malalties, que obligaren a la fundació i ampliació de les institucions dedicades a socórrer els malalts i els pobres.

Al final del segle XIII, els gironins són a l'entorn de 8000. La draperia comença a tenir força importància.

A l'any 1284, Pere el Gran determina que, per governar la ciutat, cada any seran elegits sis prohoms com a jurats, dos per cada mà o estament.

Art i Cultura

Es construeix (segurament reconstrueix) l'edifici dels Banys Àrabs.

S'executen escultures gòtiques d'un primitivisme suggestiu com les del mestre Bartomeu.

El poeta Cerverí de Girona fa de trobador professional al servei dels reines Jaume I i Pere el Gran.

Urbanisme

La població creix cap a l'Argenteria, la Cort Reial i la plaça de l'Oli. Fora de la muralla, per la zona més elevada, els predicadors o dominicans edificaren el seu convent.

A la zona S.O. i fora muralla es construeix l'Hospital de Santa Caterina, dit també Hospital Nou, que es dedicà a l'atenció de malalts i peregrins.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)