Segle XVI
Aquest segle s'inicia amb la recent estrenada descoberta del continent americà, en la que Catalunya, tot i tenir-ne una participació inicial, al final en queda al marge.
Políticament es produeix un allunyament de la vinculació de la monarquia amb el Principat. Amb la mort de Ferran el Catòlic, desapareix l'última anella del lligam afectiu de la Corona d'Aragó amb el territori català. Amb Carles I (V d'Alemanya) i Felip II, queda totalment consolidada la Casa d'Àustria a la corona espanyola i per tant el desarrelament dels seus caps de casal.
Es consolida la figura del virrei o lloctinent general de Catalunya que és monopolitzada per membres de la noblesa castellana. Aquest allunyament del poder reial, històricament enfrontat als nobles del país, suposà un enfortiment de l'aristocràcia local, en perjudici dels pagesos i menestrals, habitualment protegits del Rei.
L'acumulació de regnes en la persona de Carles V va donar una dimensió mundial a la monarquia, que obrí noves expectatives a tots nivells, si be va esdevenir una pesada càrrega i un constant desgast dels regnes peninsulars. Això provoca una escalada de tensió entre l'autoritarisme de la monarquia espanyola i les institucions catalanes, que dotaven al Principat d'unes garanties constitucionals, barrant el pas al centralisme i per tant a l'obtenció de rendes per a finançar la despesa bèl·lica.
El Bandolerisme, associat a les lluites privades i bandositats, encara lícites segons l'ordenament jurídic de l'època, s'estengué per tot el Principat, no solament en el marc de les lluites entre nobles, sinó també com a conseqüència d'autèntics conflictes socials entre pobles i senyors.
|
Plana en construcció Marc històric Aquest segle s'inicia amb la recent estrenada descoberta del continent americà, en la que Catalunya, tot i tenir-ne una participació inicial, al final en queda al marge. Políticament es produeix un allunyament de la vinculació de la monarquia amb el Principat. Amb la mort de Ferran el Catòlic, desapareix l'última anella del lligam afectiu de la Corona d'Aragó amb el territori català. Amb Carles I (V d'Alemanya) i Felip II, queda totalment consolidada la Casa d'Àustria a la corona espanyola i per tant el desarrelament dels seus caps de casal. Es consolida la figura del virrei o lloctinent general de Catalunya que és monopolitzada per membres de la noblesa castellana. Aquest allunyament del poder reial, històricament enfrontat als nobles del país, suposà un enfortiment de l'aristocràcia local, en perjudici dels pagesos i menestrals, habitualment protegits del Rei. L'acumulació de regnes en la persona de Carles V va donar una dimensió mundial a la monarquia, que obrí noves expectatives a tots nivells, si be va esdevenir una pesada càrrega i un constant desgast dels regnes peninsulars. Això provoca una escalada de tensió entre l'autoritarisme de la monarquia espanyola i les institucions catalanes, que dotaven al Principat d'unes garanties constitucionals, barrant el pas al centralisme i per tant a l'obtenció de rendes per a finançar la despesa bèl·lica. El Bandolerisme, associat a les lluites privades i bandositats, encara lícites segons l'ordenament jurídic de l'època, s'estengué per tot el Principat, no solament en el marc de les lluites entre nobles, sinó també com a conseqüència d'autèntics conflictes socials entre pobles i senyors. La Societat L'inici del segle s'emmarca en una etapa de creixement i redreçament econòmic, que dura fins a l'any 1625 en que s'entra en un període d'estancament. L'evolució dels fogatges així ho demostra:
Aquest fort creixement demogràfic, és alimentat sobretot per un fort corrent migratori cap a la ciutat de persones procedents de l'entorn rural més o menys proper, així com per gent que ve d'Occitània, fugint de les lluites entre catòlics i protestants, als que om els anomena despectivament "gavatxos" i amb els que es mantenen unes relacions poc cordials. Art i Cultura E Urbanisme A
|
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)