El testimoni més antic d'assentament humà en el que avui és el terme municipal de Canet d'Adri, el trobem en els terrenys de a la finca de can Canet, situada al denominat pla de Vilarrasa, un dels noms de lloc més antics del terme, arrecerat per la muntanya del Vilar i el serrat de Boratuna, on s'hi han trobat restes d'un jaciment, amb la presència, encara poc abundant, de minerals de sílex, el que indueix a la certesa de l'ocupació d'aquest espai en el Paleolític Mitjà1. (Cercar més informació a Arqueologia Canet - Jaciment de Can Canet)
L'altre element que demostra l'antigor de l'ocupació humana consisteix en un dolmen situat a l'antic poble de Montbó, vora la urbanització dels Refugis, no lluny del poble de Palol de Revardit. Per anar-hi és millor fer-ho des de la carretera C-150 que porta a Banyoles, prenent la sortida de la República i seguir en direcció a la Mota. D'allà seguint en direcció nord-oest i aproximadament a un quilòmetre es troben els turons de Sant Dalmau, el més occidental dels quals conté el dolmen, que es troba al costat mateix del camí que mena als Refugis i continua més enllà fins a can Heras d'Adri i a l'església de Sant Joan de Montbó. El dolmen es troba en una prominència a 366 metres sobre el nivell del mar, des de la qual hom contempla un ampli panorama. El monument fou excavat l'any 1975 sota la direcció de Lluís Esteve Cruanyes, però havia estat descobert l'any anterior per Secundí Sanz i diagnosticat com a dolmen per Josep Ma Corominas2. (cercar més informació a Arqueologia Canet - Turó de Sant Dalmau).
Podem dir, doncs, que al terme de Canet d'Adri hi va residir un poble o una cultura de pastors que feia servir el dolmen com a lloc d'enterrament col·lectiu que va durar entre 400 i 700 anys. Hom creu que vivien en cabanes molt senzilles cobertes de llenya, que no s'han conservat al llarg del temps2.
Queda una llacuna històrica molt dilatada entre la cultura dels pastors de muntanya i els pobladors de la cultura ibèrica, que també s'ha descobert al Pic d'en Carrerica, dintre el municipi, i que encara no ha estat objecte d'un estudi complet ni s'han realitzat prospeccions que aprofundeixin per extreure'n conclusions definitives, llevat els treballs d'alguns investigadors individuals2.
Els investigadors J.M. Nolla i J. Casas, confirmen la troballa de dues monedes romanes de bronze en el terme de Canet i la presència de materials en el poblat ibèric del Pic d'en Carrerica, corresponents a l'època de la dominació romana, fa pensar que en el terme hi degué haver alguna vil·la romana, prop de la qual van quedar enterrades les monedes que modernament han aparegut. També podria confirmar aquesta hipòtesi el fet que en els primers documents escrits del segle onzè, hi trobem esmentades tres finques amb el nom de "vil·la": la vil·la Canet, la vil·la Foliam i la vil·la Serralonga. (1078 i 1085), si bé tot queda en el terreny de les conjetures2.
1 Els Pobles Gironins. Vol IV. La comarca del Gironès (I), de Maruja Arnau i Guerola
2 Canet d'Adri. Història dels pobles de municipi, de Jaume Marquès i Casanovas
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)