Portal Gironí d'Història i Genealogia

Crespià

Sant Bartomeu de Basset o del Portell

Vist: 230
Sant Bartomeu del Portell o de Basset
Sant Bartomeu del Portell o de Basset

Les ruïnes de l'església de Sant Bartomeu es troben a l'antic veïnat de Portell, d'unes quantes masies escampades, al sud-est de la vila de Crespià, des de la qual hi ha poc més d'un quilòmetre. És en un extens planell, en bona part rocallòs, de 205 m. d'altitud màxima, vora la riba esquerra del riu Fluvià.

El topònim Portell -també Coll de Portell en alguns documents medievals- deriva del collet per on passa l'antic camí de Besalú. El sector meridional del lloc és anomenat Castellar en documents del segle XIII i posteriors, nom que prové d'un antic hàbitat, amb troballes superficials d'època romano-republicana, i segurament d'orígen anterior. El terme de Portello és esmentat l'any 978. Des de la primera meitat del segle XII hi ha notícia de l'honor de Portell, que tenien el Cabanelles, i els molins del lloc, vora el Fluvià. La senyoria, al final del segle XIII passà a la Pia Almoina de la seu de Girona, per la donació que hi féu el clergue Guillem Gaufred. La documentació sobre Sant Bartomeu és tardana ja que apareix en les actes de visites pastorals des de 1514. Fou una capella sufragània sense rendes ni beneficis. Una de les escasses informacions que aporten aquestes actes és que la capella era en ruïnes i que entre els anys 1557 i 1557 fou reparada. L'any 1776 era dreta encara, però el 1828 consta ja com a totalment derruïda. Al segle XVIII hi ha coneixement que entenia cura un ermità1.

El temple era inicialment d'una nau, amb dues capelles o cossos laterals a l'extrem oriental força sobresortints, que formaven un transsepte, i capçada al cantó de llevant per un absis de planta semicircular. L'ensulsiada de la nau motivà que hom restaurés per al culte el sector de l'edifici que havia restat dret, al seu extrem oriental: el transsepte  l'absis. En època postmedieval es construí una façana a nivell de l'entrada a l'espai del transsepte. El resultat fou una capella d'estructura insòlita, limitada al sector de la capçalera del temple romànic. Aquesta era l'estructura de l'edifi que s'ensorrà definitivament abans de l'any 1828 i aquesta és la part de la qual encara es conserven vestigis1.

Els elements que resten permeten saber que l'absis s'obria per mitjà d'un simple plec, doble i en gradació, del qual es conserva la part inferior en ambdós costats o muntants. El transsepte comunicava amb la nau per un arc toral on són visibles els basaments dels pilars sobresortints. La façana d'època tardana bastida en aquest punt tenia una porta estreta, vers tramuntana, molt descentrada respecte a l'eix de l'edifici.Per l'arrencada que encara es conserva podem determinar que estava coberta per una volta de canó o de mig punt. Al fons de l'absis només es conserva la meitat d'una finestra i al mur de llevant s'ha conservat una finestra sencera d'una sola esqueixada, que té l'aspecte de sagetera a l'exterior. En aquest mateix costat, al mur de ponent, hi ha una curiosa obertura rectangular, apaisada i esbiaixada. A l'ala meridional del transsepte hi fou oberta una porta al mur de migdia per comunicar l'església amb una petita estança que fou afegida en època tardana, segurament usada com a sagristia1.

Dels murs de la nau romànica desapareguda només s'ha pogut identificar un tram curt del costat de migdia, prop de la unió amb el transsepte, i un altre de menys clar en el costat oposat; la resta és soterrada1.

A la cara exterior del parament del mur de l'absis de Sant Bartomeu, en un carreu de la filada interior, sobre la socolada poc sobresortint feta també amb carreus, hi ha un calvari esculpit. El carreu decorat és situat just al centre de l'absis, a la vertical de la finestra que s'obria al fons del seu hemicicle. S'hi han representat simplement les tres creu llatines, que han estat fetes a base d'un senzill rebaix a la superfície de la pedra1.

1 Catalunya romànica. Vol. V, Joan Badia i Homs

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)