Portal Gironí d'Història i Genealogia

Poblat ibèric de Castellar del Portell

Vist: 62

Les restes del poblat ibèric de Castellar del Portell, es troben situades a pocs metres de l'ermita de Sant Bartomeu del Portell, dintre el terme de Crespià. Segons Badia i Homs es tracta d'un poblat pre-romà que perdurà, segons sembla, fins l'època romano republicana1, encara que no desestima la hipòtesi d'un establiment militar romà de vigilància dels camins en un punt estratègic2. S'hi han trobat fragments de ceràmica campaniana i diferents monedes.

Es tracta del poblament més antic de l'indret on només queden vestigis del que degué haver estat un hàbitat d'època iberoromana. La dispersió de les troballes superficials dins una àrea molt extensa, la situació a la vora d'un cingle (El cingle de Griera), en lloc de fàcil defensa, i estar prop d'un camí important, fonamente la hipòtesi defensada per Badia i Homs. Així mateix, el topònim Castellar, assignat al lloc en un document del s. XIII, el lliga a un hàbitat preromà encimbellat1.

En època medieval aquest indret també es troba identificat com a Basset (Sant Bartomeu de Basset). Si realment aquesta identificació correspon a aquest lloc, el topònim podria ser una evolució del nom del primitiu poblat preromà. Si fos així, podríem estar davant les restes de l'antiga Baseda o Bassedes, que era un dels quatre poblats principals de la tribu preromana dels "castellani" de qui parla Claudi Ptolomeu, geògraf grec que visqué a Alexandria en el segle II dC, en el seu "Geographique Hiphegasis". Els "castellani" eren un poble que habitava terres de les actuals comarques de la Garrotxa i el Pla de l'Estany, a ponent dels indigetes que ocupaven l'Empordà. El Portell de Crespià seria frontera amb el jaciment de Mas Castellar de Pontós -a uns 8 quilòmetres- que, sens dubte, pertanyia als indigetes1.

1 Crespià. Quaderns de la Revista de Girona, de Jaume Busquets i Mensa
2 Catàleg de jaciments de la Generalitat de Catalunya

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)